Escolis albats: de la filosofia a la gastronomia i mes

La deconstrucció es la justícia (Jacques Derrida).

La filosofia de Derrida no es un tancament en el buit i el no res. Sinó la apertura a una radical alteritat (Joan-Carles Mèlich en un assaig de Laura Llevadot)

En el transcurs del segle XX va sorgir una teoria filosòfica, un poc complicada, amb el fonament de que convenia desmantellar les estructures metafísiques clàssiques per tal de reconstruir-les en un altre forma.

Jacques Derrida, algerià nascut al 1930,  va ser el promotor de una idea màgica i filosòfica, calia “deconstruir”.  L’objectiu era la recerca dins una varietat de interpretacions filosòfiques de les que cap es podia considerar com  verdadera.

La ”deconstrucció” presentava  una plena oposició als conceptes basics de la filosofia occidental: veritat i error, be i mal, llum i ombra, essència i aparença.  Derrida assegurava  que ningú havia pogut demostrar mai que la veritat fos verdadera.

No es fàcil poder esbrinar   les complicades idees de Derrida consistents en un conjunt de conceptes difícils d’expressar, amb neologismes que encara dificulten mes la seva comprensió.  Sovint es desconcertant i exigeix  nombroses relectures.  La seva obra es com una recerca del incomprensible en la que qüestiona la raó, la historia, la ciència, la política.

La filosofia de Derrida no   s’estructura al voltant de una teoria concreta o un mètode propi d’anàlisis sinó que acostuma a partir de textos de pensadors aliens que li serveixen de base. La critica de la lingüística i del lloc que ocupa en el camp de les humanitats es un tema per el que s’ha interessat amb força.

Segons Derrida les paraules i els signes gràfics mai poden invocar la totalitat d’allò que signifiquen, sinó que nomes poder ser definits mitjançant altres paraules. D’aquesta manera el verdader significat queda  posposat a una cadena de significants. Axis el present esdevé una estructura generalitzada d’ajornament  que obliga a  posar en qüestió el present  i “deconstruir” els seus conceptes basics.

Els meus coneixements sobre el tema no  permeten arribar a conclusions sobre la filosofia de Derrida  que segueix sent objecte d’estudi  com ho demostra el recent assaig publicat per Laura Llevadot  en el que es refereix concretament a les seves idees sobre la llengua, la hospitalitat, la democràcia, el feminisme i la vida.

I parlant de la  vida en el seu àmbit mes humà,  comprensible i apetitós per els no experts en les idees de Derrida es fa imprescindible parlar de gastronomia en la que la idea de la “deconstrucció” ha obtingut altes quotes de coneixement i d’ aplicació practica.

La “deconstrucció” en la restauració actual consisteix en desmantellar les estructures alimentaries bàsiques i reconstruir-les  de un altre forma o manera donant lloc a una xocant situació que obliga al  cuiner, cambrer o maitre a donar-nos una explicació anticipada sobre allò que anem a ingerir per tal de que  tinguem una idea mes o menys encertada del plat escollit i de la seva relació  amb gastronomia clàssica. Sols ens queda desitjar: Bon profit.

Però la filosofia “deconstructiva” te altres possibles horitzons . Potser que Gea cansada dels mals de cap que li produeix la espècie humana  hagi planificat una “deconstrucció”  de la mateixa   per tal desmantellar l’enrenou humà actual. Amb aquest finalitat   ha enviat  al coronavirus per tal d’aconseguir-la i posteriorment iniciar  una “reconstrucció”  mes acord amb els seus objectius.

Tot es possible en el mon dels Escolis Albats.