

És possible desconnectar de les desgràcies?
Desconnectar de les desgràcies. Aquest és l’objectiu principal de les desconnexions. Malauradament, no tenim, quan estem en vigília, un interruptor que ens dugui a pensar en positiu.
És possible desconnectar amb activitats de poca reflexió?
El que sembla clar és que no podem renunciar a la nostra condició d’éssers racionals. I jo afegiria més: no podem renunciar al nostre mecanisme d’éssers humans. Per tant, no podem prescindir dels nostres recursos en forma de sentits externs (els cinc convencionals) i de sentits interns (o funcions mentals). I dins d’aquesta evidència tenim el gran repte: com desconnectar? En aquest sentit hi ha un component fonamental: el pensament.
Curiosament, se’ns encoratja a desconnectar fent activitats que requereixen poca reflexió. Però la comprensió juga aleshores un gran paper i també la memòria, per exemple. Si fos l’activitat una forma infal·lible de desconnectar, probablement no existirien les depressions, la buidor existencial, la desesperació, la impotència…
No és senzill oblidar ni fruir dels plaers amb moderació
Després de focalitzar en el pensament la forma d’arribar a una desconnexió escaient, no es pot pas menysprear el progrés abocat en la creació de psicofàrmacs que contribueixen a rebaixar nivells d’ansietat, d’estrès, de deixadesa… I, a la vegada, no podem oblidar que també el progrés ens proporciona elements per obtenir guariments per problemes de salut, per problemes afectius o per creacions d’entorns més agradables.
Quan entrem a formar part de l’existència, comencem un camí en què les nostres descobertes vitals ens han d’ajudar a trobar els diferents camins necessaris per desconnectar. Desconnexions que hauran de ser personalitzades i a la vegada adaptades a cada tipus de conflicte que se’ns presenta.
No és senzill oblidar, per exemple. I no és senzill, com deia Epicur, fruir dels plaers amb moderació. Dues dificultats amb les quals, si us agraden els reptes, haureu de desconnectar. Tot un repte.