
ERC perd protagonisme en els pressupostos de Barcelona 2022
Els pressupostos es poden qualificar en funció de la despesa que cobreixen en personal, habitatge, serveis socials i deute públic. El de l’Ajuntament de Barcelona pel 2022 supera tots els anteriors.
La reducció és fictícia
Pel 2022 hi ha pressupostada una despesa de 460 milions en personal contra 43.248 el 2000. Què ha passat des que governa Ada Colau per arribar a aquestes xifres de despesa?
El deute l’any 2000 ser el 90% dels ingressos corrents i ara se situa en el 30%. Aquesta reducció és fictícia perquè s’encavalca amb l’augment del pressupost que ha passat de ser de 248.875.000 euros a l’actual de 3.406.225324 euros. La diferència és abismal
Els diners destinats a habitatge només són 40 milions. Barcelona necessita una inversió en habitatge social molt més forta, ja que no es tracta d’anar comprant habitatges que després triguen a ser recuperats.
ERC perd protagonisme, per no perjudicar l'acord amb els Comuns
L’Ajuntament dona més importància a altres partides del pressupost que a l’habitatge i els serveis socials. Només cal veure l’exposició que es troba a la web oficial.
En la discussió prèvia a l’aprovació d’aquest pressupost contra el qual hi havia moltes coses a dir i a preguntar, Colau ha obtingut el suport dels regidors de Barcelona pel canvi del grup de l’exregidor Manuel Valls i l’abstenció d’ERC. Abstenció que, com se sap, ha sigut obligada a canvi del vot favorable dels Comuns als pressupostos de la Generalitat. Com si es tractés d’un canvi de cromos.
ERC s’ha trobat a l’Ajuntament amb la tessitura de no dir res per no perjudicar l’acord del partit amb els Comuns de cara al pressupost de la Generalitat. El grup municipal s’ha mantingut en silenci facilitant l’aprovació del pressupost municipal pel 2022 i el president del grup Ernest Maragall ha vist tocada la seva imatge. La treva forçada l’ha descol·locat.
La conseqüència de la jugada de la gent d’Ada Colau, inclosos els socialistes que juguen un doble paper en la política catalana, ha sigut la pèrdua de protagonisme d’ERC i també una certa credibilitat de partit d’oposició. Votar a ulls tancats per obligació de pactes de partit no acredita la democràcia ni als que així voten.