Ho diuen i ho repeteixen els republicans requerint el començament de la Taula de diàleg amb el govern socialista.
És evident que ERC no vol inventar una història, sinó que s’ha proposat fer la història.
El projecte independentista podríem creure que manca de solidaritat suficient per afrontar el conflicte polític català per la manca de mobilitació social de masses. Però el resultat que veuen els politòlegs és que el poble català no canvia de criteri i és fidel al projecte independentista.
Les esquerres espanyoles presents a Catalunya, vinculades al socialisme oficial i als Comuns no volen la independència creient que units faran primer la revolució social, per la qual cosa els cal afeblir el govern de coalició de la Generalitat tot lo possible.
Els que les esquerres no aturen és el populisme que les posa en dubte. Està prevista la presència de parlamentaris de VOX al futur Parlament de Catalunya, i això és clarament negatiu, doncs és la política de la crispació i l’enfrontament. La dreta gira més a la dreta buscant refugi a la ultradreta.
Els Comuns ja han dit que si mai es fa un referèndum d’autodeterminació, ells votaran “No”. No cal perdre el temps amb desqualificacions. Els fets són clars, doncs tampoc fan res els Comuns per que l’Estat pagui el dèficit fiscal que deu a Catalunya.
Tampoc veiem que els Comuns tirin endavant una programació ecologista i nous criteris de creixement post crisi.
Unidas Podemos s’ensorra a Euzkadi i a Galicia. També baixarà en unes properes eleccions catalanes segons diuen les enquestes. Han perdut atractiu i això és ara insalvable.
ERC ha posat la directa per exigir la Taula de diàleg amb un Pere Aragonés possible President de la futura Generalitat. L’esquerra catalana està en situació de tribar nun model ideal i generar confluències, a diferència de l’scrabble post convergent que tornarà a la càrrega amb un President a l’exili que es va arriscar amb el 155 i va perdre.
Lògicament el gran repte de la concòrdia que volen els polítics espanyols rau en la concessió de l’amnistia per els presos polítics. Una victòria electoral de ERC obre el camí per aconseguir-ho i fer abaixar el cap al govern central i l’esquerra espanyolista present a Catalunya.