Equilibris per evitar la cooperació i construcció d'una alternativa socialista
La crisi actual del capitalisme no ha impulsat la construcció d’una alternativa socialista, sinó la continuïtat d’un règim de desigualtats i la continuïtat de l’hegemonia nord-americana aprofitant la crisi econòmica que es produeix a Europa derivada de la crisi d’Ucraïna amb Rússia. Putin amenaça també els països europeus.
A Rússia tampoc existeix la llibertat d'expressió ni d'informació
La crisi no és ideològica, sinó de poder. Vladímir Putin, el president de la Federació russa manté l’absència radical de llibertats polítiques a Rússia, erigit en dictador i pare de la pàtria russa. Ara es vol ficar amb la geopolítica i remodelar-la a gust seu.
La Federació russa ja no defensa el socialisme, sinó que ha obert La porta al capitalisme creant una nova realitat històrica que prioritza la força militar i l’expansió de les zones d’influència. El partit comunista, abans poderós, ha quedat reduït a una mínima expressió de banderes.
Però l’oposició democràtica a Rússia acaba a la presó o a un gulag. A Rússia tampoc existeix la llibertat d’expressió ni d’informació.
Ara a Rússia governen l’autocràcia de Putin i els seus amics oligarques. L’extrema dreta hi troba calador per créixer i despertar ambicions imperialistes. Putin no ha amagat la seva bona relació amb les ultradretes d’altres països europeus que a més ha dotat econòmicament.
A Espanya Putin que tenia bona relació amb Santiago Abascal, també els ha dotat econòmicament com explicava el diputat Echenique aquest passat dimecres en sessió parlamentària al Congrés dels Diputats, mentre la dreta i la ultradreta ja somiaven amb el vell “delenda est Rússia”.
Equilibris en comptes de la cooperació i democratització
El bel·licisme que reneix a països de la Unió Europea amb l’excusa de la defensa col·lectiva no és la solució al conflicte, com tampoc enviar armament a Ucraïna per allargar-lo a l’espera de que Putin es cansi del fracàs que li pot recordar el que li va passar a l’Afghanistà.
Ara segueixen les reunions per arribar a un final de conflicte negociat diplomàticament. No hi ha alto el foc i Putin està veient que no se’n surt com es va pensar inicialment, cauen els seus soldats i perd abundant material militar.
Putin erigit en dictador està sol i molts dels oligarques que el recolzaven comencen a dir que la guerra no és cap solució. Els seus interessos i negocis trontollen, a més dels problemes que tenen a escala internacional. Aquest no era el tracte per fer el que deien una operació militar.
Ucraïna rep i rebrà més cooperació internacional mentre Putin que fa de senyor de la guerra comença a veure que la guerra li desequilibra el país i genera descontentament i misèria entre el poble.
Potser començarà a recordar Putin que el 1917 el poble rus es va aixecar contra una guerra i així va començar la revolució soviètica. Ara seria la democratització de Rússia obrint les portes de les presons i gulags.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български