Ens cal canviar de destinació

La experiència històrica de les relacions de Catalunya amb el govern de l’estat espanyol ens de mostra com l’Estat ha sigut sempre una màquina de dominació.

És evident que Catalunya està impossibilitada de conquerir el poder polític a Espanya. La desconsideració general i el rebuig a les solucions de Catalunya obeeixen a la posició tradicional intransigent dels responsables del govern de l’estat i una població ignorant i contaminada per la intolerància sobre la realitat i el concepte democràtic de la vida social i política.

De sempre la política espanyola ha estat marcada per la hostilitat contra Catalunya i els avui independentistes. Però Catalunya no s’ha proposat mai la destrucció de la maquinària de l’estat espanyol. No hem plantejat substituir aquest estat per un altra, sinó modificar-lo per un millor servei als espanyols i que no impedeixi l’evolució de Catalunya cap a la seva independència.

El que no pot seguir és avui l’acció depredadora d’un centralisme que requisa els materials que precisa la sanitat catalana, però tampoc sap solucionar el col·lapse tràgic de la sanitat a la Comunitat de Madrid.

La forma política espanyola no serveix en la forma en que l’està aplicant el govern de l’estat. La hostilitat del centre contra la perifèria ha sigut reforçada per l’exhibició dels uniformats que no duen bata blanca.

La transició política espanyola des del 78 no va ser una transició de règim real ni de sistema. Va seguir operant la dictadura sota la màscara democràtica, transformant-se en dictablanda per evitar una revolució que anés més enllà de les idees.

No ens hem plantejat com substituir la maquinària de l’estat en mans dels interessos partidistes conservadors, doncs la democràcia és un fet que no ha conquerit l’estat.

El poder centralitzat a que hem tornat de nou destrueix la democràcia com la volíem conèixer . Les reivindicacions ciutadanes queden indefinides, doncs l’estat cada dia té més poder.

Canviar la destinació, la vida quotidiana, restaurar la democràcia, posar fre a l’imperi dels diners, lluitar contra les desigualtats de manera eficaç són ara una exigència com l’atenció prioritària a la sanitat i la investigació científica tant mal parada amb el règim conservador.