
El deute públic amenaça la recuperació
Les coses es posen de nou malament a l’economia. Pugen els tipus de risc, els interessos de les primes espanyoles i la prima de risc vorejant els 130 punts El deute públic amenaça la recuperació. Ara vindrà la pujada d’interessos del Banc Central Europeu. S’han acabat els diners barats per als Estats.
Empresaris obstinats en no apujar els salaris
Hi ha economies que resultaran menys afectades que altres amb aquesta nova situació. Però l’espanyola és evident que rebrà fort per manca de liquiditat i excessiva despesa pública estèril.
El que estan en perill són els costos dels serveis bàsics de sanitat, educació, atenció a la gent gran. El que està a càrrec de l’Estat no pot augmentar la despesa necessària i tampoc concórrer a pagaments extraordinaris.
Es presenten problemes que tindran difícil solució en moments de crisi dels diners públics. Això vol dir que l’Estat haurà d’apujar els impostos i fer uns quants drenatges.
En aquest ambient els empresaris segueixen obstinats per no apujar els salaris i més aviat són partidaris de baixar-los. Tampoc són partidaris d’abaixar els preus dels seus productes. El que pretenen és apujar-los com ja està passant. L’exemple el tenim en els serveis de gas i electricitat, benzina. Però també en l’alimentació i l’habitatge.
No es descarta la precarietat que té una veritable dimensió política. No es considera l’efecte de l’evolució de les estructures econòmiques. Té molt a veure amb el mercat de treball i les garanties socials i un menys preu per obligacions i responsabilitats morals de molts empresaris donats a la cobdícia.
Revalorar el salari mínim per lluitar contra la pobresa
En l’aspecte econòmic les autonomies actuals segueixen lligades a l’Estat Central de manera que les decisions poden acabar al Tribunal Constitucional com a eix limitador.
No es protegeix el treball com cal ni amb la força que convé a un Estat garantista dels drets socials. El treball precari en augment fomenta la pobresa tant dels homes com de les dones i els treballs inestables mal pagats, amb una inspecció laboral que hauria de treballar més i més ràpid.
L’Estat s’ha de plantejar donar suport econòmic als treballadors modestos per superar la pobresa i la dignitat. Caldrà inventar primes com la de l’activitat i evitar formalitats humiliants. També cal preguntar-se on queda l’acció sindical.
Cal també revalorar el salari mínim per lluitar contra la pobresa i potenciar l’autoempresa, les start up, neutralitzant les desigualtats. L’ordre actual és objecte de contestació arreu i cal analitzar i cercar solucions per les condicions socials degradades i l’actuació depredadora en l’economia de fons voltor.