El World Music Català
Streaming, Spotify, TikTok i Youtube són varis els mitjans digitals i plataformes de comunicació musical anunciats fa anys que han fet un gir a la indústria musical, també en els àmbits de discoteca que han substituït l’anomenada música de varietats i destruït el món del CD. Rosalia és l’exemple del nou art musical i la promoció online.
El gueto musical català encara és actiu
Ha aparegut el pop urbà junt amb el rap que són un atractiu popular de dimensió desconeguda. El roc ha agafat una nova dimensió i dinàmica cultural i els grups com els rapers sobreviuen en el sector digital a l’espera dels concerts amb públic en espais oberts.
Però no veiem el paper de la immigració en aquest canvi, excepte en els immigrants d’Amèrica Llatina i alguna veu africana que animen la nova indústria musical. Shakira és una imatge de l’esforç i la lluita per ser.
No veiem lletres reivindicatives com en la música catalana dels anys 60/70. Les possibles estreles musicals catalanes continuen marginades dels mitjans audiovisuals que només patrocinen els artistes de la música espanyola de qualsevol categoria.
La creació musical catalana continua essent la gran desconeguda del públic espanyol excepte que s’expressi en castellà. El gueto musical del català encara és actiu, comptant amb el silenci del Ministeri de Cultura que demostra obertament la seva indiferència al problema. Cal afegir el gallec i el Basc. La perifèria la gran oblidada.
El world music català amb nova música
Ha aparegut també una nova categoria musical als barris i poblacions periurbanes on s’originen les noves músiques conegudes com el pop urbà que el jovent balla a les discoteques i bars de copes que han tornat a obrir, en lloc de seguir amb el ritme del botellot i festes clandestines. La llista de grups i artistes és inacabable.
Queden per l’arxiu i el retir els vells artistes que tant ha estimat un públic avui al llindar com Julio Iglesias, Bertin Osborne, Raphael, La Oreja de Van Gogh, Carlos Baute, Los Bravos, Los Sirex, Marta Sánchez, Maria del Monte, Ana reverte, Raphael, Sara Montiel, i tants altres que periòdicament intenten ressuscitar les emissores espanyoles.
També van desapareixent els cantautors com Raimon, uns per traspàs i altres retirats per edat. Però continua existint la música en viu que reivindica una expressió ben clara del seu origen: El arte està en la calle y si no hay arte, no hay calle.
Cal esperar a veure si es desenvolupen i descobreixen grups i artistes magrebins i africans per completar aquest world music català que no contempla l’actual cultura musical espanyola, ni es té notícia sigui de l’interès del Ministeri de Cultura. La societat espanyola, de tarannà conservador, encara crea fronteres, també a l’art musical.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български