El Tour d’agraïment del/al president nonat Turull

Jesús Conte

juliol 22, 2021

El tour d'agraïment d'en Turull

D’entre els dotze polítics catalans processats i condemnats pel Tribunal Suprem en el sumari de l’1-O n’hi ha quatre als que tinc especial estima, fruit d’una coneixença mútua de fa molts anys. Amb tots ells he intentat mantenir contacte epistolar durant la seva estada en presó i en alguns casos contacte físic durant el curt recés de tres mesos en què van ser alliberats de desembre de 2017 a març de 2018.

El tour d'agraïment, malgrat tot

Jordi Turull és un d’ells. Atresora dues condicions per les quals l’aprecio especialment. És molt bona persona, qualificatiu en què coincideixen les persones que el coneixen bé, amb senzillesa, proximitat, inquietud social i compromís cívic, valors forjats en càrrecs previs al seu ascens a la conselleria de Presidència. I una segona: Havia de ser el 131è president de la Generalitat. No perdonaré mai a la CUP la insensibilitat garrepa de negar-li els quatre vots que l’haurien investit president el 22 de març de 2018, la vigília d’haver d’anar a declarar al Suprem. Com hauria canviat l’escena política si en lloc d’enviar novament a presó al diputat i exconseller Turull, com va passar, haguessin pujat al furgó cel·lular al president electe!

Un president no-nat, que mereix tot el respecte

Només per aquest fet de ser fidel a les seves conviccions i d’exposar en el Parlament un programa de govern sabent que segurament no tiraria endavant, en Jordi Turull mereix tot el respecte i admiració. Aquella investidura fallida servia per desempallegar-nos del maleït article 155 amb què el govern Rajoy havia intervingut la Generalitat i dissolt el Parlament i recuperar així les institucions.

El tour d'agraïment "per tant i per tantes coses"

Turull està recorrent ara Catalunya durant dues setmanes, en l’anomenada Travessa per la Llibertat, una iniciativa a què se sumen centenars de ciutadans anònims, en cadascuna de les etapes pedestres que s’estenen de Portbou a Arnes. Lluny de buscar l’aplaudiment, que el rep perquè se’l mereix, en Turull destil·la paraules d’agraïment. “Gràcies, gràcies, gràcies per tant i per tantes coses…” recita a cada població on s’atura, el mateix que escrivia a les cartes des de Lledoners o des de presons castellanes.

Aquest dilluns l’he acompanyat i saludat a Castellolí i a Igualada, al seu pas per l’Anoia. Ha estat el meu petit reconeixement al seu valor, a la seva entrega, a la seva fermesa, al seu sacrifici, a la seva fortalesa i ganes de continuar lluitant per una Catalunya plena i en llibertat.

Turull continua treballant, amb les idees i els ideals, ben lliures

Amb les conviccions més fermes que mai, Turull continua inhabilitat per a l’exercici de càrrec públic, però com molt bé va dir en sortir indultat, no inhabilitaran les seves idees i els seus ideals. Ajudem-lo.

Per cert, això de la Travessa per la Llibertat està molt ben organitzat per gent entusiasta, al marge dels aparells dels partits i de les entitats, amb precisió logística malgrat la complexitat del recorregut. És una mostra més de la capacitat de la societat civil catalana per fer possibles les coses que semblen impossibles.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!