EL PAPA FRANCESC FA SEUS ELS IDEALS REVOLUCIONARIS

El Republicà

abril 7, 2021

General

Carta encíclica Fratelli Tutti

Llibertat i igualtat

Amb la carta encíclica Fratelli tutti el Papa Francesc ha reconegut que l’església va trigar a condemnar contundenment l’esclavitud i diverses formes de violència, actituds xenòfobes, menyspreus i maltractes envers els qui són diferents. Ara recorda que la llibertat, la igualtat i la fraternitat són valors que l’església de Crist també assumeix.

Aquesta Carta Encíclica ha passat desapercebuda i poc llegida. Pot ser no interessi a diversos sectors socials i econòmics el que diu. La moral de la solidaritat segueix sense interessar a les grans potències que només busquen capacitat de domini, i menys als països que trenen la seva economia dependent dels grans interessos financers internacionals i han fet un viratge cap a la intolerància i l’autoritarisme.

Món obert i solidari

El Papa vol pensar en un món obert, establir vincles, comunió i solidaritat, que defineix com el vertader secret de la vida humana. Considera els grups tancats com formes idealitzades d’egoisme i de mera autopreservació.

Creu que l’amor és el criteri per la valoració positiva o negativa de la vida humana, seguint a Benet XVI en la seva Carta encíclica Deus caritas est de 2005. Interpreta Francesc que l’amor implica alguna cosa més que les accions benèfiques, moure’ns a buscar el millor per la vida dels demés.

El Papa vol societats obertes que integrin tothom i assumir el valor de la solidaritat. Fa una crida a l’educació recordant que els valors de la llibertat, del respecte recíproc i de la solidaritat es transmeten des de la infància.

Responsabilitat comuna

Ens cal fer-nos responsables de la fragilitat dels altres, buscant un destí comú. Considera Francesc que la solidaritat que forma part de l’arrel etimològica solidesa, és el significat ètic-polític que aquesta ha assumit en els darrers dos segles i dona lloc a una construcció social segura i ferma.

Propietat no intocable

El Papa Francesc també creu que s’ha de repensar la funció social de la propietat per què hem de garantir que cada persona visqui amb dignitat i tingui oportunitats adequades al seu desenvolupament integral. El Papa està contra les diferències i els privilegis dels uns sobre els drets de tots.

El Papa recorda que la tradició cristiana mai no ha reconegut com absolut i intocable el dret a la propietat privada, (Carta Laudato si, maig 2015), i ha subratllat la funció social de la mateixa.

Col·laboració entre països

Demana desenvolupar l’ajuda mútua entre països que considera acaba beneficiant a tothom, doncs la pobresa, la decadència i el sofriments d’un lloc de la terra són per Francesc un silenciós brou de cultiu que finalment afectaran tot el planeta.

Vol una comunitat humana capaç de realitzar la fraternitat a partir de pobles i nacions que visquin l’amistat social , una política posada al servei del bé comú, en lloc de marxar com avui cap un món diferent.

Crítica al neoliberalisme

Critica les visions liberals que consideren la societat com una mera suma d’interessos que coexisteixen. Parlen de llibertats que en realitat no existeixen i permeten excloure la organització social. Demana reformes a les Nacions Unides i a l’arquitectura econòmica i financera internacional per què es doni concreci`0 re al concepte de família de nacions, citant la Carta Encíclica Caritas in veritate de Benet XVI, del 2009,

Recorda que las política no s’ha de sotmetre a l’economia i aquesta no ha de sotmetre’s a la tecnocràcia, rebutjant la corrupció i la ineficiència. Vol una política amb visió amplia que tiri endavant un replantejament integral, incorporant en un diàleg interdisciplinari els diversos aspectes e la crisi.

Bé comú

Per Francesc, fent seva la Carta Pastoral Responsabilidad solidària pel bem comum, de la Conferencia episcopal portuguesa de 15 septembre 2003, admet que “la terra és un préstec que cada generació rep i ha de transmetre a la generació següent”, fent la política més noble que l’aparença, que el marketing i les diferents formes de maquillatge mediàtic.

Francesc es pronuncia per la cultura del diàleg social entre generacions i en el poble, la capacitat de donar i rebre per què tots estem oberts a la veritat. Demana que construïm en comú i desemmascarem les diverses maneres de grapeig, desfiguració i amagament de la veritat en els àmbits públics i privats.

Diàleg i negociació

Contra la violència i la intolerància, recorda que Jesucrist mai no va invitar a fomentar-les, condemnant obertament l’ús de la força per a imposar-se als altres.

Finalment Francesc recorda en la seva Carta Encíclica que la veritable reconciliació no fuig del conflicte, sinó que s’aconsegueix superant-lo a través del diàleg i de la negociació transparent, sincera i pacient. Una honesta discussió fundada en l’amor i la justícia.

El camí europeu cap a la sostenibilitat

Els reptes globals als que ens enfrontem, com la gestió de la pandèmia, l’auge dels autoritarismes i l’emergència climàtica, requereixen d’estratègies globals i coordinades que van més enllà de l’àmbit local. La complexitat d’aquestes amenaces, que requereixen de treball transversal i multisectorial, i respostes que necessàriament han d’implicar tots els àmbits econòmics, socials i polítics per ser efectives, converteixen la Unió Europea en una oportunitat.