El “no” contradictori amb la vida que portem

Jesús Conte

agost 26, 2021

El no a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona

Arran de l’anunci d’ampliació de l’aeroport de Barcelona s’ha desfermat la polèmica habitual cada cop que es planteja construir una infraestructura o un equipament públic que pot generar molèsties o desfigurar l’entorn.

El no és legítim, però es desdiu amb l'estil de vida que volem

Tota oposició és legítima, evidentment. Més encara si està raonada per motius de salut pública, seguretat o defensa del medi ambient. El que ja no té tant sentit és que la cultura del no es desdigui amb el tipus de vida que volem portar.

La cigonya no duu els nadons, però els paquets d’Amazon, tampoc. Pontifiquem sobre les bondats d’un entorn saludable del món de Yuppi, mentre ens ve de gust encarregar que ens duguin a casa una ració de sushi, que requerirà una operació logística de manipulació, empaquetat i transport, no sempre en bicicleta.

Els "nimby" i els "nimbo"

Les compres en línia obliguen a mobilitzar grans vaixells i avions de càrrega que asseguraran disposar de l’article demanat en qüestió de poques hores o dies. Aquests avions aterraran a l’aeroport més proper al client, no al pol nord, i els vaixells no desembarcaran al mig de l’oceà, sinó al port de Barcelona. Això sí, mentre anem fent comandes des del sofà, hem d’estar en contra de l’ampliació de l’aeroport i de l’entrada de grans vaixells!

Els anglosaxons tenen dues expressions aplicables a la cultura del no. Són “nimby” i “nimto”. “Nimby (not in my back yard)”, o sia “no al meu pati del darrere” I “Nimto (not in my term office)”, traduïble per “no durant el meu mandat”. La primera frase s’aplica als ciutadans usuaris de tota mena de comoditats, conscients que ha d’haver-hi torres elèctriques o antenes de telefonia, però sempre que passin per casa del veí. Quant al “nimto” afecta els polítics que no prenen decisions de futur que puguin ser impopulars, amb el cost de perdre les eleccions vinents.

El no incompatible amb la comoditat

A veure si ens aclarim. Si volem comoditats i un estil de vida on tot ens ho posin fàcil, tindrem molèsties, disfuncions i malbaratarem recursos materials i naturals. I potser contribuirem, a més, a l’explotació del gènere humà perquè volem que la compra sigui barateta, fruit d’un cost de mà d’obra ínfim. Per accedir a aquests productes tirats de preu que fabriquen a l’Orient o a l’Àfrica continuarem necessitant mitjans de transport més efectius que les cigonyes o els coloms missatgers, pretensió que a més rebria l’acusació d’atemptat contra el benestar animal.

Reflexionem i triem.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!