El marc constitucional no crea unitat al seu voltant

Es parla de les Constitucions com el resultat de la sobirania popular, però no existeix unanimitat al voltant d’una Constitució en aquells països on la Constitució ha acabat per generar desafecció entre la ciutadania.

La Constitució és una construcció jurídica que justifica un Estat i controla d’alguna manera el poder ordinari del poble, els legisladors, els jutges i els governants

La Constitució no crea identitat nacional per molt que glorifiqui la idea de la unitat nacional de diferents pobles existents en un mateix territori. Constitució no crea unió si no respecta la identitat dels pobles sobre els que opera com norma fonamental.

La Constitució no pot substituir la democràcia electoral i menys determinar les declaracions de drets, doncs la Constitució no pot ser establerta com norma rígida dificultant la seva reforma o substitució per una altra.

La Constitució a Espanya és la norma suprema que inspira tots els poders. Els Jutges no poden decidir contra la Constitució per què estan obligats a respectar i complir el que diu i el govern no pot decidir alterant les regles.

Però un cop s’ha format una majoria parlamentària, aquest legislatiu sempre es proposa influir sobre la mateixa aplicació de la Constitució d’acord amb la seva voluntat política. Els Tribunals constitucionals poden perdre la imparcialitat si el nomenament dels jutges depèn dels grup polítics que controlen els Parlaments.

Els vicis, les corrupteles i els egoismes generen incapacitat per assegurar les llibertats polítiques i produeixen desigualtat política i social aprof9itant les insuficiències dels textos constitucionals.

Constitució sense cultura política democràtica és el fet més comú en la implantació d’un sistema democràtic a països que han viscut sota la llei de la imposició i l’arbitrarietat.

Passar de la no democràcia a una democràcia emergent no justifica la substitució d’un entramat legal per una Constitució feta per els antics servidors i beneficiaris del règim oficialment i formalment desaparegut.

L’ideal de justícia en aquests casos estableix lligams diferents entre el dret i la justícia, la qual cosa no faculta per què els jutges adoptin resolucions al marge de la Constitució que és la concepció dominant que dona autoritat a la llei, sense que siguin possibles altres alternatives, de manera que no existeix una justícia més enllà de la justícia oficial.

En aquestes situacions la política de consens esdevé gairebé impossible per què s’oposen diferents visions de l’ideal democràtic que arriben a posar en dubte la protecció de les llibertats i els drets fonamentals en funció de la utilitat que puguin tenir per la solidesa d’una democràcia formal.

És evident que si els ciutadans pensen que una democràcia genera desigualtat i no és justa la desafecció al regim constitucional que li ha donat suport legal demanin un nou consens electoral i una nova construcció política de l’Estat per què la Constitució haurà perdut la unitat al seu voltant.