

El filòsof sempre es preocupa de poder canviar l'entorn
Sempre ha existit la preocupació de poder canviar l’entorn. Sempre. I els filòsofs en concret han teoritzat sobre les formes d’alterar l’entorn. Quan hom observa que l’entorn costa de canviar i que, a la vegada, no tots els canvis són possibles, aleshores apareix la frustració i una frustració prolongada aboca inevitablement a l’amargor. És en aquest punt que el filòsof renega de llurs reflexions i aposta per un capteniment activista. És quan el filòsof passa de la teoria a posar en pràctica la teoria.
El filòsof amargat és allò més revolucionari
En certa manera no hi ha res més revolucionari que un filòsof amargat. En filosofia costa molt acceptar la resignació, abans d’acceptar-la hom opta per capgirar les situacions externes, encara que només sigui mentalment.
La reflexió és sens dubte una forma d’evadir-se. Una de les formes més saludables d’evadir-se. Malgrat els seus efectes benefactors, hi ha persones que es dediquen a criticar l’exercici de pensar. Poques situacions són tan explosives com reprimir el pensament a un filòsof amargat.
L’acceptació de les situacions és part de l’aprenentatge vital. Però també és veritat que existeixen situacions inacceptables. És davant del que és inacceptable que cal cercar fórmules mentals per evitar el desbocament de l’amargor. No hi ha ningú més combatiu que un filòsof amargat vessant d’amargor.
Hi ha uns topalls que quan els superem ens condueixen al trastorn mental
Però hi ha uns topalls que quan els superem ens condueixen al trastorn mental i al declivi físic també. Hi ha un grau tan alt d’amargor que ens pot desequilibrar, deixant-nos inoperatius, enmig de la desorientació més opressora. En aquests extrems el filòsof amargat necessita ajuda i és aleshores quan la filosofia esdevé guaridora en mans d’altres filòsofs amargats.
En certa manera l’art de la reflexió també és preparar-se per intentar guarir als altres. Probablement, si els filòsofs inevitablement han d’esdevenir filòsofs amargats, cal saber que són els individus més vulnerables enmig dels seus remolins d’idees.
Entre nosaltres, hi ha una filòsofa -crec que gens amargada- que procura canviar l’entorn: la Marina Garcés. Llegiu-ne, per exemple, “Nova Il·lustració radical”.