EL BUIT IDEOLÒGIC TRIOMFANT

El buit ideològic és real a la nostra societat i frena tot regeneracionisme en el mateix moment en què hi ha gent que passa gana. Hem viscut d’esquena a la realitat històrica des del segle XIX, posant per davant les hipòtesis als fets. Rebutgem els tòpics, però ens endinsem en els problemes de la mateixa realitat que convertim en un sinó històric.

Hem viscut i seguim vivint en el desengany del futur somiat que no arriba. Hem perdut també l’estelada i el seu significat que no supleixen els llaços grocs.

El nivell cultural del país és baix i la població viu al marge de l’expansió cultural. Ens guiem per les possibilitats del present. La lectura de llibres és limitada i molt reduïda la de la premsa escrita. El llibre polític no té mercat.

Per entendre què passa, cal remuntar-nos a la rivalitat entre liberals i absolutistes iniciada a les Corts de Cadis, que va xocar a més amb les idees tradicionals, produint un període negatiu, creant bàndols irreconciliables que van començar a dessagnar Espanya en nom de la “voluntat nacional”.

Derogada la Constitució de Cadis per un cop dictatorial de la monarquia borbònica, es va imposar l’absolutisme que va arrossegar el clergue al no-res i a l’odi social.

Expulsió dels Jesuïtes, esgorgament de frares el 1834, crema d’esglésies i convents, desamortització de Mendizabal, decadència amb la rebel·lió i separació de “las Españas”.

Hem anat en la història de Constitució en Constitució amb la resistència de l’església catòlica a acceptar la llibertat de cultes i la realitat anticlerical, prosperant la idea del “catolicismo avasallado” que va triomfar el 1936 amb l’aixecament de Franco.

Es va considerar abans de la Restauració de 1876 que Espanya vivia en l’apostasia espiritual i l’indeferentisme religiós i per restaurar el considerat bon camí calia separar de les seves càtedres personatges com Salmeròn, Giner de los Rios, Azcárate, silenciar Lista, Campomanes, Aranda, Cabarrús, Marchena i una llarga llista de personatges polítics, donant preferència a les opinions i criteris de Jaume Balmes i Donoso Cortés.

El costum històric ha estat el de silenciar la llibertat i la cultura, mantenint un baix nivell cultural per què convenia als que manipulaven el poder de l’Estat per conservar un poble sense pensament i indiferent a la cosa pública.

Ara en seguim pagant les conseqüències. Però, cal reflexionar sobre aquesta realitat i activar socialment una acció de recuperació del valor de la paraula i del pensament.