Dos de Voltaire

Deia Voltaire que és perillós tenir raó quan el Govern està equivocat. César Calderón, conegut analista polític, prou que ho sap des de dimecres passat, quan va ser expulsat com a columnista de Público per l’article Los trucos de La Moncloa para sobrevivir a la pandemia. El bitllet no diu res de l’altre món o res que altres no hauríem pensat o publicat abans, però ja se sap que la mirada de les coses des del poder no és igual que des de l’oposició crítica.

Diu Calderón, parafrasejant Truman i una famosa sentència seva que, si no els pots convèncer, els has de confondre, que després de més d’un mes d’erràtica gestió política de la crisi del Covid-19 el Govern s’ha espantat per la seva manca de previsió, per l’esfereïdor nombre de cadàvers (ja som el país del món amb un percentatge més elevat) i per la detecció d’un cabreig popular en augment, de tal manera que La Moncloa ha passat de la fase 1 per dedicar-se directament a la 2 amb tres trucs pertinents.

Primer ardit, l’efecte bandwagon, en què es tracta d’aprofitar que els humans tendim a creure que allò que pensa i fa una majoria és el políticament correcte, crear la sensació d’opinió pública unànime per recrear una massa gregària i acrítica que entengui que fer oposició ara és absolutament perniciós. Segona trampa, apel·lar a la santa unitat repetint “ad nauseam en una campanya sense límit de despesa” la frase màgica “este virus lo paramos unidos” i els seus valors de guerra: solidaritat, heroisme i sentiment de comunitat. Tercera argúcia, crear un tesaurus propi de la pandèmia inventant conceptes que substitueixin finats per “corbes descendents” i espais de reclusió en “arques de Noè”.

Cada cop menys coses semblen casuals i comencen a ser causals amb patètica evidència. El diari de Lucerna Luzerner Zeitung, en un dels seus articles, explica als lectors la mascarada de les mascaretes i la desfeta del 1714 i recorda els problemes que sovint planteja Madrid a Barcelona arribant a la conclusió que “si el govern de Catalunya ha après alguna cosa amb la crisi del coronavirus ha estat això: és urgent trencar amb Espanya”, un país, citant altre cop Voltaire, on la política és el camí perquè els homes sense principis puguin dirigir els homes sense memòria.

Font: segre