
Donetsk i la regió del Donbass, de majoria russòfona
Ucraïna és un Estat independent des de 1991 sorgit amb la caiguda de la Unió Soviètica, amb una població de poc més de dos milions d’habitants, situat a l’est d’Europa compartint frontera amb Rússia. L’Estat fou format, però per la unió de territoris cedits per Rússia que considera el territori de Donetsk i la regió del Donbass, de majoria russòfona, com Crimea, part de Rússia.
Donetsk està reconeguda per Ossètia del Sud
La República Popular de Donetsk està reconeguda per Ossètia del Sud. L’Estat espanyol no l’ha reconegut igual que tampoc va reconèixer Kosovo. La Unió Europea va establir el 2014 amb Ucraïna un acord d’associació política amb el compromís de promoure una convergència gradual en l’àmbit polític.
El mateix any es va establir entre Ucraïna i l’OTAN un pacte per modernitzar el seu exèrcit pretenent entrar com a membre de l’OTAN, contra l’opinió dels sectors pro Rússia i de la mateixa Rússia.
Ucraïna volia sortir del Tractat establert amb Rússia d’amistat i associació estratègica i fer una Ucraïna moderna i europea, amb un acord de lliure comerç signat el 2016 amb la Unió Europea.
La declaració d’independència té data contra la informació que circula pels mitjans espanyols que només parla del perill de la invasió d’Ucraïna per les tropes russes. Ucraïna està dividida territorialment i políticament entre Ucraïna i la República Popular de Donetsk que és la causa del conflicte.
La República Popular de Donetsk va ser proclamada el 7 d'abril de 2014
La República Popular de Donetsk que comprèn territorialment una part del territori d’Ucraïna va ser proclamada el 7 d’abril de 2014 i consolidada amb els resultats d’un referèndum sobre el seu estatut polític celebrat l’11 de maig del mateix anys. La seva tendència és pro russa.
Aquest acte rebel de sedició va ser considerat terrorisme i el govern d’Ucraïna va iniciar una operació amb les forces armades de càstig i recuperació del territori per eliminar la nova república, reintegrant el territori rebel. Coincideix aquesta acció amb l’apropament a l’OTAN a la cerca d’armament i suport.
Però els rebels van resistir i el 4 de febrer de 2015, segons Wikipedia, es va arribar a proclamar la República Soviètica de Donetsk-Krivoy Rog i operar financerament només amb el ruble rus. Rússia es va fer present a Ucraïna a través del nou Estat de la República Popular de Donetsk, buscant ampliar el seu territori d’influència.
Es va arribar a aturar la lluita armada amb accions diplomàtiques. Els acords hi van ser. Tanmateix, Donetsk ja era una república que actuava políticament amb independència d’Ucraïna i amb la simpatia de Rússia.
La pau a Ucraïna es va reprendre el 2019 després de la guerra del Donbass mercè a un acord entre Putin i Zelenski el nou president d’Ucraïna, si bé aquest no va deixar de mostrar la seva intenció d’acostar-se a l’OTAN.
Els actuals moments de tensió necessiten un altre acord diplomàtic
Els actuals moments de tensió per la proximitat de les forces militars russes properes a envair aquesta part d’Ucraïna, per alliberar-la de l’actual ocupació militar ucraniana i recuperar-la com a territori rus, precisen un altre acord diplomàtic, per què la divisió d’Ucraïna és un fet que no es pot amagar ni negar. El xoc militar no interessa ningú. Però el risc hi és en funció de l’escalada bèl·lica que uns i altres estiguin disposats a assumir.
A nivell diplomàtic i internacional no es pot amagar per tant que existeix la República Popular de Donetsk que igual que Ucraïna té perfecte dret a què es respecti la seva sobirania territorial d’ingerències estrangeres.
Ucraïna, però també ha de respectar la voluntat del poble russòfon de Donetsk que vol separar-se d’Ucraïna i reintegrar-se a Rússia que consideren la seva pàtria natural. La voluntat d’independència del territori se sap és majoritària.
Aquest dret de reintegrar-se a la nació comuna té precedent a Europa. És el mateix que va observar l’Alemanya de l’est amb la República Federal, establint un Tractat de Reunificació el 1990 i reintegrant-se a l’Alemanya de què la va separar la política de repartiment de territoris post Segona Guerra Mundial.
Aquest precedent tampoc es pot ignorar i pot servir de guia per a l’acció diplomàtica que se segueix per evitar la col·lisió militar, excepte que hi hagi altres interessos que ho impedeixin.
De cap manera la Unió Europea s’ha d’implicar ara en operacions militars quan les discussions territorials existeixen i no s’ha de prendre posició contrària a la voluntat autodeterminista dels pobles com Donetsk que, a més, no formen part de cap organització internacional que li permeti interferir el procés.
Luhank també vol la independència
Però a més de Donetsk també vol la independència Luhank, igualment autoproclamada República Popular. En realitat qui vol sortir d’Ucraïna és el territori del Donbass on les entitats pro russes lluiten perquè es reconegui la independència. El president rus Vladimir Putin, també guiat per la prudència, no s’ha pronunciat reconeixent la independència de cap dels dos territoris o nous Estats del Donbass.
Putin sap els perills que això significa donada la bel·licositat inicial dels Estats Units i l’OTAN que estan subministrant armament a Ucraïna per a la defensa del territori de l’Estat en cas de xoc militar amb Rússia.
Donar empara, inclús militar, als separatistes d’Ucraïna i buscar la connexió territorial amb Crimea fa pensar a Putin que tancaria les possibilitats diplomàtiques actuals i pot accelerar una guerra econòmica amb sancions contra Rússia per part d’Occident.
Però en les actuals negociacions diplomàtiques no s’admet pels EUA la contrapartida d’aturar l’expansió de l’OTAN en els exterritoris soviètics. Tot esdevé una qüestió de zones d’influència i posicionament internacional. Ara Rússia amb els EUA i la UE vol compromisos per escrit. Les paraules sap que se les endú el vent.
Ucraïna pot ajudar a donar la solució si es declara país neutral i decideix no formar part de cap aliança militar, sigui l’OTAN o l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva i admet l’existència de les noves repúbliques autoproclamades en el seu actual territori del Donbass.
Cal recordar els acords de Bucarest i d’alto el foc de Minsk entre Ucraïna i el Donbass del 2014, amb la intervenció de Rússia i la revolta Euromaiden de Kiev del 2013. Ara a Ginebra es pot trobar la solució. S’ha de partir de la realitat ben palpable de què el Donbass i Ucraïna no tenen un destí comú ni formaran mai una sola identitat nacional.