
Discriminacions per edat, reconegudes per la UE
La Directiva Comunitària 2000/78/CE, de 27 de novembre de 2000 reconeix les discriminacions per edat. Ara es rebutgen les persones, sigui per què són massa joves, sigui per què són massa grans.
La discriminació porta el racisme, la separació entre superiors i inferiors
Això ja passava en els partits polítics ren els que el poder estava en mans de gent gran. Els joves no hi tenien gran cosa a fer per què no tenien capacitat per enraonar i ni se’ls deixava opinar.
L’edat és motiu d’exclusió de certs tractaments mèdics com ho pot ser per accedir a una feina. No es consideren les capacitats ni les necessitats de la persona en qüestió. L’edat és el que compta a l’hora de decidir.
Ara els joves que controlen els partits i la política menystenen els vells. Fan nosa. És el mateix que va passar al principi de la transició. Els vells antifranquistes tret d’excepcions van quedar postergats. No comptaven ni se’ls escoltava.
Existeixen barreres d’edat legals, com són les de la majoria d’edat, edat hàbil pel matrimoni, la jubilació obligatòria dels funcionaris i magistrats.
La maduresa ens apropa a la vulnerabilitat pensant en el declivi de la persona per raó de l’edat cronològica.
Junt amb la discriminació apareix el racisme, la separació entre superiors i inferiors com passava a Sud-àfrica.
Discriminacions per edat, que es banalitza per l'augment de l'esperança de vida
La cirurgia i la farmacologia no solucionen el fet diferencial i tampoc la llunyania entre situacions socials asimètriques com són les dels vells i els joves.
La longevitat moderna que permet superar els vuitanta anys sense dificultats ha banalitzat aquest fenomen que és el resultat dels progressos mèdics.
La gent gran també s’ha sentit i és desqualificada per la innovació tecnològica de la societat industrial que ha acompanyat el desenvolupament del nou capitalisme, considerant inadaptats els més vells.
Però no es pensa que la vellesa pot esdevenir també una identitat política contestatària.
L’eliminació de les desigualtats i el foment de la igualtat entre homes i dones, estar protegits per la llei contra tota discriminació és l’objecte de la Directiva indicada.
Minusvàlids i discapacitats tenen els mateixos drets a l’ocupació laboral i la formació professional en mèrits de l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats que consagra la Directiva europea antidiscriminació.