
Desestabilitzar la societat per vèncer
Catalunya pateix un procés de desestabilització econòmica i social que té per objectiu produir la decadència de l’independentisme i convertir-lo en un error polític a l’espera que els catalans se’n penedeixin.
Desestabilitzar, creant desavinences
Tots els dirigents polítics independentistes han reconegut haver comès errors i ara volen que hi hagi un bon govern, mentre s’intenta negociar l’autodeterminació amb l’Estat.
El govern de Catalunya té molt camí per recórrer, tot i les desavinences i diferències que tornen a aparèixer entre ERC i JuntsxCat. A JuntsxCat es torna a no veure clara la utilitat de l’espai de negociació, que significa la taula de diàleg, amb el govern de l’Estat. L’ANC, encara menys.
Un escepticisme creixent
Desconfiances i desavinences són el que interessa a la política espanyola que es produeixin a Catalunya. L’Ètica i la solidaritat són aigua passada. Ara el que importa és el domini. Desestabilitzar és debilitar i és el que els convé.
L’escepticisme s’ha obert pas a Catalunya després d’escoltar la negativa dels negociadors espanyols a parlar d’autodeterminació i no diguem de l’amnistia. Per molt que ens diguin que la negociació serà dura, el que està clar és que tenim la negativa per davant, a la sortida del conflicte.
Desestabilitzar la taula de diàleg
La taula de diàleg es comença a considerar una operació perduda, on l’Estat no aporta res ni proposa res. No es veu l’oportunitat de seguir-hi pensant com quelcom políticament positiu.
A Catalunya, malgrat els acords de govern, no existeix una estratègia conjunta per encarar el futur. Les coses no van bé i ens costa reconèixer els errors propis.
Mirem el creixement i no només la pèrdua
Catalunya no pot estar mirant què passa i què s’hi fa, a Madrid, que ens acusa als catalans de desestabilitzadors i que està contra l’autodeterminació.
Les pèrdues de seus empresarials, de les que no es diu com es van produir, es treu ara com a mostra de declivi. Però, no es miren les noves empreses creades i la puixança de l’economia catalana, malgrat que no tinguem banca pròpia.
Desestabilitzar per fer perdre la confiança
El problema l’estan creant els que no tenen confiança en les institucions democràtiques i prefereixen la corrupció i el poder arbitrari. El que apareix en aquestes circumstàncies és la lluita per la dominació, que és l’efecte contrari a la llibertat democràtica, que és l’absència de dominació.
Discutir la capacitat de creixement i desenvolupament de nous models a Catalunya és l’objectiu del nacionalisme espanyol. No els interessa res que no segueixi l’orientació oficial. No creuen en el dinamisme d’una economia lliure.