Democràcia híbrida, política de fraus i corrupció

Revolució o reforma han deixat de ser els elements de debat bàsics per decidir quines polítiques, si permetre que segueixi el social conformisme i la oligàrquica del poder i la democràcia.

El més important és tenir poder. Sense poder sembla que no es pugui fer política. En lloc de fer política de consum i convertir els moments electorals en rituals tècnics.

Actualment no es donen fraus electorals en la democràcia del Regne d’Espanya, però si fraus democràtics a l’hora de decidir qui accedeix al poder. La llista més votada pot ser la que no arribi a governar com així ha passat en nombrosos llocs i més concretament a Barcelona amb un cert escàndol.

Que això passi pot ser considerat com un cas de corrupció per afany de poder, quan els partits acaben decidint el contrari del que volen els electors. Parlar d’esquerres majoritàries quan les esquerres no pensen el mateix ni les formes de governar són les mateixes, és un falsejament de la política democràtica.

La democràcia permet que les institucions funcionin seguint la voluntat popular, no la des les elits que per desallotjar la competència del govern s’atribueixen la competència per decidir el que correspon a l’electorat i com ha de ser governat, prescindint de la paraula del vot.

Què sobra doncs? Els polítics? l’Estat? El capitalisme sense fre? L’economia de mercat? El socialisme decadent?

La política perd centralitat i es converteix en una activitat molesta per què no fa res per aturar el creixement de les desigualtats, la misèria, l’explotació, l’exclusió social i la violència i la tolerància de l’Estat per protegir les grans fortunes.

Ens preguntem on queda l’esquerra democràtica, la socialdemocràcia reformista que veu les seves propostes de reforma aturades en seu parlamentària.

Les ideologies desapareixen i els que es creien comunistes ara són dissidents del comunisme practicant una critica superficial del capitalisme perquè saben que els convé abraçar el socialisme democràtic i entrar en lla òrbita de l’Estat. Són aquests els dissidents comunistes, desencantats del marxisme, ara reconvertits en socialistes

Això passa per què l’estat es va retirar de l’economia sota governs conservadors, donant-se preeminència al capital privat, amb apertura dels mercats amb la lliure circulació i de capitals i mercaderies afegit al mercat lliure de treball.

Ha sigut el temps en que els partits comunistes com a tals s’han desfet com ja va anunciar els 90 la caiguda del mur de Berlin i la reunificació d’Alemanya, afegint-se a la socialdemocràcia com a solució de supervivència política personal.

La lluita per la dignitat i la justícia social ha passat a un nou projecte de protesta social que s’articula amb nous fonaments ideològics i un vocabulari polític a mida. És el moment de la trencadissa també dels partits tradicionals, l’anomenada vella política.

Defensar la dignitat humana, la justícia social és defensar la democràcia y una nova moral del poder, superant les formes d’hegemonia i les ideologies que en nom de la llibertat falsejada són contràries a la diversitat i el pluralisme.

Democràcia, dignitat humana i justícia social, dit en poques paraules, són les noves alternatives que una part de la societat vol fer prevaldre. L’autoritarisme és contrari a tot procés d’alliberament nacional i social.

Pau Miserachs
Director

Fotografia: Xizdos [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons