De qui són les estructures d’estat a catalunya?

Una de les coses que es van dir per aturar la via unilateral desprès de l’1 d’octubre va ser que no teníem el control de les estructures d’estat. I aquí es va acabar la cosa i va començar la repressió.

Ports, aeroports, fronteres, comunicacions, cossos policials, administració pública, agències tributàries, seguretat social, son estructures d’estat i són també els primers elements sobre els que va fixar la vista el 155 aplicat.

Però això no exclou, com explicava Josep-Lluís Carod-Rovira en el seu article Control del territori a nació digital el passat 22 de juliol, que comandaments i direccions de les estructures estiguin en mans de persones de procedència externa a tota promoció interna, contraris a la independència de Catalunya.

Aquesta sola realitat converteix en fantasia la idea de la implicació dels cossos de seguretat i l’administració pública favorable a la independència. Les dependències orgàniques, com diu Carod-Rovira, ho impedeixen. És l’Estat qui controla Catalunya i totes les seves estructures d’estat, avui per avui.

El govern espanyol es va negar a admetre el resultat del referèndum i es va negar a parlar amb la Generalitat. El resultat ja el sabem. L’error va estar en creure que Espanya negociaria a la vista de la mobilització del poble català.

La separació d’un Estat i la construcció d’un nou Estat no es va fer adequadament, creient erròniament en la noblesa de la democràcia espanyola.

L’estructura administrativa que els partits catalans a govern han pogut crear durant anys ha resultat també insuficient i no han assolit recuperar el control de cap dels punts neuràlgics coneguts com estructures d’estat. Aquest fet necessari es va oblidar o no se li va donar prou importància i no el soluciona la política pactista.

El futur s’ha de dissenyar de diferent manera, pensant i sabent les dificultats i entrebancs que posarà l’Estat venjatiu que hi ha darrera l’administració pública espanyola.

Font: Museu d’Història de Catalunya (fotògraf: Pep Parer) / CC BY