La darrera sentència del Tribunal Suprem prohibint l’exhibició i l’ús de banderes no oficials amb les banderes oficials ha encès de nou els ànims.
Està per veure què dirà el Tribunal Constitucional ara que el jovent republicà crida a posar-les emparant-se en la llibertat d’expressió.
El TS s’ha agafat al legalisme més estricte sobre la ornamentació d’edificis oficials amb banderes com a símbols que són.
Però la dissidència no ha trigat a fer-se notar junt amb el silenci dels partits unionistes, ara que precisament el PSOE es queixava de l’ús partidista de la bandera espanyola per part de la ultradreta en els seus actes.
Es farà complicat compatibilitzar la realitat política i legal i els sentiments de la ciutadania, símbols i drets fonamentals. La tolerància i el respecte als símbols tradicionals de nacionalitats no reconegudes ha disparat també el tema a les Illes Canàries.
Els Tribunals sembla que no l’encertin quan resolen i només amplien el conflicte que va començar amb els llaços grocs.
Pot ser hi ha moltes coses a revisar, com si fóssim a l’entrada d’urgències d’un macro hospital. Però el que si és cert és que hi ha qui en treu rendiment polític a favor de l’ultraconservadurisme i sap que la resolució serà un niu de conflictes que ja s’anuncien.
Pot ser que algun dia algú pensi que esperonar la guerra de banderes és cosa del passat medieval, per què el que interessa és el desenvolupament dels drets socials i el respecte als drets nacionals que també tenen els seus símbols.