De l’extermini al fratricidi

Lali Cistaré

febrer 22, 2022

Altres espais

De l'extermini al fratricidi

El borbó i Pedro Sánchez són allò que alguns anomenen “caudillos guapos”. Ben vestits i clenxinats, amb bones maneres i parla suau, com feien els capellans quan et volien portar al bon camí, abans que decidissin dedicar-se a la pederàstia.

L'única cosa que els unia fins ara era l'odi cap a Catalunya

També comparteixen altres coses: el menyspreu per Catalunya i la dèria per la unió d’allò que en diuen Espanya. Però si a un se li han girat les coses en descobrir-se les martingales del qui va regnar abans que ell, per la gràcia del dictador, a l’altre sembla que totes li ponen. Just quan semblava que perdia credibilitat, els qui fa temps que volen fer-lo fora s’emboliquen en unes baralles ridícules i fratricides. Casado contra Ayuso, Ayuso contra Casado.

El motor que empeny un fratricida pot ser la gelosia, o el desig d’assumir el poder. El mot deriva de l’assassinat d’un germà per l’altre, però en aquest cas, ens trobem que no són germans. Ni de sang, ni de llet. I l’única cosa que els unia fins ara era l’odi cap a Catalunya, i la mateixa dèria malaltissa dels unionistes. A part del seu baixíssim nivell cultural.

Per mi, com si es llencen a la via mentre passa el tren. Però el que de debò em deixa sense paraules són, justament, les que han deixat anar tant el “caudillo guapo” com Aznar, que de guapo no en té res, però sí de cacic. Mentre l’un diu que els independentistes pensem com al segle XIX, perquè els referèndums només divideixen, l’altre assegura que els catalans volem exterminar el castellà. I ho diu amb aquella cara cada cop més premsada i aquells llavis cada dia més enganxats, com si els fes vergonya de deixar anar tanta mentida i estupidesa davant la flor i nata de l’empresariat català al Circulo Ecuestre.

L’extermini

Toni Soler ens recordava, en clau d’humor, aquest suposat extermini:

1716, el català prohibit al Govern

1801, el català prohibit al teatre i fins i tot a les làpides dels cementiris

1896, prohibit parlar català per telèfon

1939 …. val més no parlar-ne

1978, el català és un dret, però el castellà és un deure.

Arribem al 2022 i ens trobem que els pares d’un nen de P5 que ni tan sols deu saber escriure encara, exigeixen un 25% de les matèries escolars en castellà. Ho fa un pare membre d’un partit que és a punt de desaparèixer després d’haver sembrat l’odi i la discòrdia!!. I la justícia li fa cas. I el govern català acota el cap i ho accepta.

El món de l’ensenyament torna a alçar-se indignat. Perquè, després d’això, potser per tapar-se la vergonya de no haver estat capaç de plantar cara a tants disbarats, el Departament s’inventa matèries optatives sense que el contingut arribi als qui les han d’impartir, i sense que sàpiguen si hi haurà material disponible al setembre. Obligaran els alumnes a cursar-les, sacrificant assignatures de modalitat molt més important per als seus estudis posteriors. A més, imposen nous calendaris escolars sense consultar als qui els han de fer efectius.

Sembla que el pitjor dels governants espanyols s’està encomanant als qui ens governen a nosaltres.

I sembla, ai las!, que el retorn al passat ja forma part del present. Un passat que crèiem que mai més no tornaria, però que un cop s’han destapat les clavegueres, s’escampa com taca d’oli i accelera la putrefacció per allà on passa.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!