De l’alarma a l’alerta

No hi acord en prorrogar de nou l’estat d’alarma que dona plens poders al govern de l’Estat per fer i desfer. Son diversos els sectors polítics de dreta i d’esquerra que creuen que no s’ha de prorrogar més l’estat d’alarma.

El que ha d’haver-hi en el nostre territori realment és un estat d’alerta, una vigilància permanent i intensiva a la malaltia, rebrot i expansió de la Covid 19.

Ara seria el moment de planificar i de posar en marxa fàbriques de material sanitari que ens estalviessin la despesa de l’adquisició a l’exterior, a més de poder controlar la seva qualitat.

Mínimament controlada la situació, ara es pot reorganitzar l’assistència sanitària per àrees de població en funció dels centres hospitalaris disponibles, també a la vista dels llocs amb més incidència de la infecció i necessitats d’assistència.

L’experiència passada també ens ha de permetre reordenar i reorganitzar els protocols i serveis assistencials i mèdics de les residències de gent gran i centres de dia, tant públiques com concertades i privades.

El retorn a les activitats comercials i professionals, que no és un a nova normalitat, sinó una situació precautòria i sota control, no permet interpretar que s’ha acabat el confinament recomanat. Les precaucions contra la contaminació s’han de seguir adoptant. Però ja no justifiquen estat d’alarma.

S’ha de deixar de banda la improvisació dels darrers dies. S’han d’escoltar els criteris mèdics i científics. S’ha de valorar la informació i l’experiència d’altres països a l’est i a l’oest.

La societat no ha de deixar de ser responsable i solidària. El jovent no ha de tornar al “botellón” i a la disbauxa. Ara és moment de replantejar-nos el nostre sistema de vida i quines han de ser les prioritats: l’estudi, l’educació o la festa permanent

També l’Estat s’ha de plantejar canviar les formes de ser i de fer de l’administració pública. Som i volem viure en democràcia on no es condecoren els investigats per irregularitats ni se celebren els que s’han aprofitat de la corrupció.

No s’ha de parlar d’aprimar els càrrecs de confiança, sinó de posar als llocs on són necessàries persones amb la preparació adequada per desenvolupar la seva funció, d’acord amb la complexitat de la societat actual.

Caldrà aprofitar per enfortir els coneixements dels nous metges i començar a investigar amb anàlisis massius l’estat actual de la societat davant la pandèmia i la capacitat de resistir una nova embranzida vírica.

Hem de pensar en l’ensenyament i la formació superior. Mesures de precaució i actuació prudent recomanables s’hauran de posar també en pràctica per no tornar a començar el cicle de les infeccions, començant ara pel jovent.

Costarà erradicar la malaltia. La expansió de la covid 19 és imparable en un món intercomunicat sense fronteres. Per això cap passar de l’alarma a l’alerta superades les primeres setmanes de lluita per aturar la pandèmia. El que és cert és que ara no podem fiar en la sort i menys encara en la mentida i l’engany.

L’alerta també s’ha d’aplicar a les societats comercials i industrials operant a l’Estat que demanen crèdits oficials, que tenen seu social i delegacions a paradisos fiscals. Aquestes empreses no haurien de gaudir de la possibilitat d’obtenir finançament del diner públic.