
Va ser Heinz Dieterich qui va explicar que el 2007 Hugo Chávez va promoure discussions d’intel·lectuals i polítics sobre el futur de la humanitat, demanant un debat a fons, sense tabús ni exclusions. Es tractava de buscar alternatives més enllà del capitalisme actual i de la socialdemocràcia.
Inventar el socialisme del segle XXI
Hugo Chávez volia inventar el socialisme del segle XXI, de caràcter democràtic. Volia una nova era pel socialisme, establint una diferència amb el socialisme del passat i l’existent.
Chávez es va proposar la transformació cap a una societat postcapitalista desenvolupada en concordança amb les idees originals de Karl Marx i Frederich Engels. Però no va veure que aquestes idees eren inaplicables en el món global industrialitzat i tecnològic, comunicat lliurement en xarxa.
Crítiques al capitalisme: ètica de la solidaritat
També va voler implantar l’ètica de la solidaritat i la democràcia participativa de primer nivell, sense restriccions, trencant amb la jeràrquica societat classista que oblida els drets humans dels pobres.
En el món capitalista l’economia de les societats avançades està basada en modernes indústries i serveis amb una aportació escassa del sector primari al producte interior brut (PIB). El ritme de la vida està determinada per les urbs, el treball no agrari i les lleis d’acumulació de capital i de la forma del valor.
Crítiques al socialisme de Chávez
Però el projecte Chávez no passa del d’una societat sense classes i d’una democràcia participativa, que després Maduro ha convertit en dictadura antiburgesa sense horitzó. El principal error d’aquesta doctrina va ser creure en el final de la civilització burgesa.
En el capitalisme es pensa que el benefici propi ha de comportar també el benefici per als altres. Quan no es compleix aquesta tesi, apareixen veritats incòmodes, ja que els models de negoci basats en la renovació de l’estoc de béns presents a l’economia, com explica Jordi Oliver-Solà en La resposta liberal, incapaços d’oferir respostes als reptes ambientals que afronta la humanitat.
Crítiques als pilars del capitalisme
Els pilars el capitalisme -propietat privada, llibertat contractual, sistema de preus, competència i llibertat d’elecció-, són la millor garantia d’un canvi ràpid, eficient i eficaç cap a un futur alineant-se amb els interessos de la societat un cop ajustats.
Amb la Revolució industrial, creixement econòmic i recerca del benestar han anat lligats a un major consum de recursos, que és el que li falla al socialisme, que es creu amb força per destruir el sistema capitalista, creant una societat del malestar amb recursos minvats.
Model d'explotació sense recorregut
Però el capitalisme s’ha adonat que certs models de creixement d’esgotament de recursos i matèries primeres no tenen recorregut, sabent que no és possible el creixement infinit amb una base material finita, com diu Jordi Oliver-Solà.
Criteri de l'eficiència energètica
Altres temes, com la gestió de residus, el canvi climàtic amb les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que no han deixat d’augmentar, malgrat que s’ha començat a moure el criteri de l’eficiència energètica amb noves tecnologies.
Aquesta realitat no és exclusiva del capitalisme, ja que és una realitat compartida per tots els sistemes de producció i consum, agreujada pels sistemes estatistes que impossibiliten un càlcul econòmic racional.
Gestió responsable dels recursos
Ara el problema resideix en la gestió responsable i eficient dels recursos per fer front a la degradació ambiental i sens dubte, també a la del mercat.
S’han descobert altres models com el circular de producció i consum destinat a substituir el lineal d’un sol ús, preservant el major temps possible els valor dels productes, components i materials, recuperant l’energia dels residus. Es tracta d’una transició de les empreses cap a una nova economia que requerirà canvis estructurals i la creació de diversos nivells de funcionament, amb un nou marc i la innovació tecnològica.
Simbiosi de llibertat i responsabilitat
El sistema ha de funcionar amb la simbiosi de llibertat i responsabilitat, innovació i ecologisme, per millorar el futur de la societat, que és precisament el que no passa en les societats socialistes rígides i intransigents com la de Veneçuela.

La solidaritat com essencia del socialisme
La solidaritat s’ha presentat com el gran principi moral, l’essència del socialisme. Solidaritat vol dir que tots els interessos es troben a cobert de totes les vicissituds que es puguin produir en la societat, segons defensa Josep Llunas, periodista anarquista del segle XIX.

Diners públics per a les necessitats socials
Després d’un any de pandèmia, la crisi sanitària i l’econòmica s’acarnissen amb la classe obrera i els sectors populars. Amb l’atur oficial en 4 milions, un informe d’Oxfam xifra en un milió els nous pobres en aquest any. Mentrestant, els multimilionaris van veure augmentar la seva riquesa en més de 26.500 milions d’euros...