Crisi democràtica!

Des de els temps del feixisme, tothom es reivindica com a demòcrata i es limita a denunciar carències i disfuncionaments. El cas Trump és ben evident des de que es reclama com el demòcrata i arremet contra el que ell anomena feixisme de les esquerres radicals.

Polític intuïtiu i partidari de la mà dura pel que no li convé, Trump és l’encarnació de la crisi democràtica que posa en dubte la sobirania del poble creada el 1789 que s’associa al sistema representatiu.

Es va creure que la sobirania del poble definia el sistema polític ideal amb la creació del govern directe dels ciutadans que es confonia a més amb la sobirania de la nació.

El poder de legislar ha passat de la ciutadania als representants elegits per els ciutadans, el que no ha impedit que es malmeti la funció i que el poder executiu s’hagi immiscit a l’art de legislar.

La política de masses per tant viu un divorci amb l’eficàcia pretesa de les anomenades elits del poder. Sondeigs i primàries permeten determinar els nous elegibles, el que no exclou l’aparició de models autoritaris que es reclamen de la democràcia.

El cas espanyol es va viure amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució als fets del 20 setembre i 1r octubre 2017, i no s’observa, transcorreguts pràcticament 3 anys que la situació hagi canviat sota el govern del partit socialista espanyol.

S’esgota la democràcia representativa amb l’arribada de l’autoritarisme? Manuel Valls, ara fent política a Espanya va servir-se dels procediments excepcionals per legitimar decisions que no haurien passat per la via parlamentària.

L’autoritarisme de govern instal·lat a la política és la desconsideració del lligam representatiu i amagant els errors en la gestió dels interessos generals.

Moviments socials, entitats i ONG’s demostren a diari la insuficiència del poder i la paràlisi dels partits, donant vida als indignats i als dissidents partidaris de la diversitat. També el populisme reforça aquesta situació buscant l’ascens polític amb la demagògia i noves exigències.

Som davant la fi de l’Estat democràtic que hem conegut a Europa en altres temps i ara encara pendent de desenvolupar al regne d’Espanya?