Acabem de veure les imatges de les manifestacions al carrer de madrilenys del barri de Salamanca, embolcallats amb banderes espanyoles i cridant contra Pedro Sánchez del que demanen la dimissió. Cassolades, crits i carrers plens han sigut notícia televisiva.
S’ha pogut veure una policia inactiva, un silenci esfereïdor de la delegació del govern a Madrid i discursos de Isabel Ayuso del PP i Espinosa de los Monteros de VOX atiant a la rebel·lió quan es vulgui i com es vulgui.
Només els ha faltat demanar als uniformats que també surtin al carrer per enderroc a la brava els “rojos bolivarianos” que han ocupat la Moncloa, amb els seus aliats separatistes sempre disposats a incomplir la llei.
La gent de dretes de Madrid no suporta dos mesos de confinament decretats en el seu benefici. Els manifestants dels barris acomodats de Madrid són només un a part d’espanyols que volen decidir per els demés, cosa molt habitual en les dretes espanyoles que es creuen sempre en possessió de la veritat absoluta i el dret exclusiu de governar.
Estan fracturant Espanya entre dretes i esquerres i pretenen apoderar-se de la sobirania nacional. És l’arbitrarietat amb voluntat de govern que coincideix amb el discurs del cap de la GC a Catalunya el dia del 176 aniversari del cos, que diu que “estan molt orgullosos perquè hem contribuït al fet de que els autors de delictes amb els quals pretenien la secessió de Catalunya fossin condemnats als tribunals”.
Es clar que els uniformats i la gent de dretes espanyola pensen com Mariano Rajoy que això del procés secessionista és un disbarat. Al menys és el que vam llegir en la crònica de discurs de Rajoy a la cloenda del XVIII Congrés nacional del PP a Madrid, el 12 de febrer de 2017.
El que no reconeixen és que el PP, després de la gestió Rajoy va perdre la majoria electoral que li va donar suport. Tampoc li ha anat be amb Pablo Casado, que sap que hi ha un Feijoo a l’aguait.
Però ha de ser preocupant per les forces de seguretat i les forces militars que creuen en la democràcia i la llibertat que les dretes benestants surtin al carrer saltant-se el confinament, en un acte de rebel·lia al mateix temps que els seus partits cridin a l’alçament contra el govern. No els recorda res això?
El que sembla mentida i és vergonyós és que aquesta gent no valorin la situació actual en comparació amb el desastre post guerra civil que va generar per a tots la penúria i la autarquia franquista, excepte per els addictes a l’alçament.
Què es pensen i en què pensen doncs aquesta gent que es posen la bandera espanyola com ensenya i surten al carrer a demanar la dimissió del president electe del govern segui n les consignes dels partits de dretes? No veuen que la classe obrera no ha renonciat a la lluita de classes i estan demanant que s’activi la fractura social?
Cridar la gent a cometre aldarulls i a trencar les obligacions de confinament no és gens plausible, ans al contrari. El que és lamentable és que aquest terrorisme social l’activi gent que s’ha presentat a unes eleccions, és diputat o responsable de càrrecs públics i ha jurat respecte a la democràcia i la llei. Deu ser la nova moral!