COSES DEL PRESSUPOST DE L’ESTAT

El FMI no li ha dit a l’Estat espanyol que compri més armament a Trump. Recomana inversió en obra pública, sobretot inversió en el país.

Podemos, curiosament calla davant els costos d’avions i altres joguines bèl·liques que Defensa ha contractat dels Estats Units. Serà per allò del 2% de despesa militar per la OTAN?

Què farem, si hem d’anar a posar ordre al Marroc, ara que els saharauís i els marroquins tornen a estar en guerra, saltant-se el Marroc i Espanya l’obligació del referèndum d’autodeterminació del Sàhara, que volen les Nacions Unides? Problema per a la Unió Europea i per a Espanya principalment, primera obligada.

Però, a mida que anem coneixent xifres de la despesa militar, ens adonem que la despesa prevista és desmesurada. A més, segons quines màquines no serveixen per res a l’hora de fer una guerra tecnològica.

La Unió Europea no recomana apujar els sous dels funcionaris, tot el contrari del que ha fet el govern espanyol, augmentant el pressupost de la Casa Reial i els sous dels funcionaris, a més dels sous dels diputats i alts càrrecs.

Tampoc aclareixen una suspensió d’exportacions d’armes a països en guerra, ni què passa amb la soldada que tenim contractada.

Però, el pressupost tampoc resol el problema català. Seguim amb el dèficit fiscal i les inversions mínimes. Segueix essent més important prometre el que saben que no compliran i controlar els diners que arribin de Brussel·les. La Generalitat no ha de poder disposar de cap inversió, ni d’altres destinacions que les que digui el govern central. Tot es complementarà amb una apujada de l’IVA. L’Estat té molt a pagar si segueix tirant els diners en coses supèrflues i innecessàries, com també passava amb el PP, amb els jardins de les ambaixades i els cotxes oficials.