Consens en els valors?

Veure com la gent marxa de vacances en els moments complicats de la caiguda del comerç i de la indústria, després de tres mesos llargs de confinament per la Covid19, ens fa pensar que hi ha una crisi de valors.

L’abandó i el tancament afavoreixen l’ocupació i la pèrdua dels valors de l’esforç i la dignitat del treball. Tota evolució depèn del poble. Sempre ha estat així, i si el poble desisteix i renuncia a la seva pròpia responsabilitat i llibertat, es deixa manipular i es posa a disposició de qui vulgui fer una ocupació.

Els mateixos mitjans de comunicació o són de propietat privada o de propietat estatal. En tots els casos els òrgans de gestió i d’orientació de continguts no estan constituïts per els treballadors manuals i intel·lectuals ni pels creadors de la cultura.

Que el control de les televisions públiques depengui de l’estat el posa a disposició dels interessos que controlen el funcionament de l’estat. La societat viu apart dels mitjans que són els que ens difonen ara la cultura oficial.

Els mitjans de comunicació podrien ser aparells de formació i educació continua. Però no és així. Cal embrutir i distreure la opinió. I encara més ignorar tot allò que no convé als dirigents.

Els mitjans poden elaborar diàleg i recollir les respostes populars a la problemàtica que cada dia ha d’afrontar el sector treballador.

Les associacions i entitats haurien de tenir més presència als mitjans, i poder comunicar-se. Els canvis en el futur seran inevitables si realment no volem anar en regressió.