
Compte amb els indecisos a les urnes
Aviat tornaran a parlar les urnes. Hi haurà gent que si aproparà sense saber ben bé a qui votar. El seu vot, si decideixen finalment votar pot ser decidit al darrer minut a l’hora d’agafar la papereta i el sobre on posar-la. També pot ser que votin en blanc o el seu vot sigui nul i inservible per posar el sobre sense papereta. Quants milers d’electors poden estar avui en aquesta tessitura?
L'objectiu del regne és anestesiar, silenciar, vèncer l'independentisme
No comptem els que directament optaran per l’abstenció i no passaran pels col·legis electorals. Abstenció equival a deserció? El que és clar és que són vots que no arribaran a les urnes i només formaran part de l’estadística que es podrà interpretar de moltes maneres.
Les eleccions també serveixen per afavorir el desenvolupament nacional, perquè el país no el fa la llei ni un partit, sinó la força moral d’un poble unit i decididament democràtic.
El regne d’Espanya que juga amb una ajornada sine die Taula de diàleg amb els catalans s’ha proposat ignorar les reivindicacions nacionals bàsiques dels catalans i afavoreix les discrepàncies i desavinences que impedeixen forjar la unitat política independentista.
L’objectiu del regne és anestesiar, silenciar, vèncer l’independentisme, aprofitar la decepció popular envers el seu govern. Cal fer creure que el procés no té cap possibilitat i trencar la unitat catalana. Aquesta és la normalitat que vol imposar el govern espanyol.
Compte amb els indecisos, que tenen el conformisme com a patologia habitual
Decepció i indecisos van cada dia més a la par quan la reacció hauria de ser la contrària després de saber que no tindrem espai per decidir sobre els fons europeus, no es compleixen les obligacions d’inversió de l’Estat a Catalunya, es limita el català i no es fa res per superar la dictadura que es creien se solucionaria amb el pacte constitucional de 1978.
La Constitució no ha aportat ni fomentat concòrdia. Col·laboració ni solidaritat entre els pobles. Catalunya és el que esperava intentant la reconstrucció nacional i recuperar els seus drets històrics.
Els indecisos no acostumen a anar a manifestacions ni a pronunciar-se sorollosament sobre e que veuen. Tampoc s’han manifestat davant la prohibició reiterada al Parlament de Catalunya a parlar de república i d’autodeterminació, i no diguem de fer crítiques a la monarquia. El conformisme és la seva patologia habitual.