Colau, projecte progressista? Però què és progrés?

Fins ara tots els aspirants a l’alcaldia de Barcelona han parlat del progrés. Ells diuen que volen fer de Barcelona una ciutat de progrés. Presenten l’opció de progrés com una urgència, com si fos una qüestió de vida o mort per la democràcia.

Vivim una crisi econòmica que ha recomanat al Banc Central Europeu seguir amb l’aplicació de l’interès zero. Els nostres polítics, en canvi, ni en parlen de la crisi.

Tots sabem que la crisi  és  de valors, econòmica. Social i política, però els candidats mostren uns interès per seguir en el poder amb l’excusa del seu programa municipalista i altres per fer de Barcelona la Capital de la república Catalana, la força de l’independentisme.

Colau insisteix en voler liderar el projecte progressista. Però apart de la menció genèrica no aclareix en que consisteix el seu progressisme i no diu res de la Monarquia ni de la corrupció.

Hi ha un seguit d’indicadors bàsics que permeten mesurar el progrés social que és el que interessa a tot govern municipal.

Entre aquests indicadors es troben les llibertats, la igutat, la violència, la pobresa, l’esperança de vida, la vida saludable, l’alimentació i l’educació.

La societat industrial d’avui no és la mateixa de fa cent anys per el nivell educatiu, l’extensió de l’estat de Dret, els Drets Humans i els valors, a més del fenomen de la globalització.

Els més pobres de qualsevol país, Catalunya inclosa,  no han deixat de beneficiar-se  del creixement de la renda, al menys en prestacions socials. El benestar i la renda per càpita és indubtable que guarden una important relació com també el nivell de renda del conjunt de la societat.

L’economista Johan Norberg comença parlant de progrés  descrivint la societat  que pateix el terrorisme, les guerres, la criminalitat, la pobresa l’augment de refugiats i immigrants, els assassinats, la fam, els fenòmens climatològics, l’escalfament global, les crisis financeres i comercials, com a realitat actual que trobem a les notícies alimentant  la por i la conformitat amb el que es té.

Existeix també una desestabilització que es torna violenta:  la sanitat pública sense mitjans, la manca de medicines i el seu encariment, els problemes de l’aigua potable, la higiene,  la pobresa energètica de moltes llars,  el tractament de la brossa, el clavegueram,  el sanejament depauperat dels habitatges envellits a més dels sense sostre i amb dèficit alimentari.

La incidència de la fam confirma les tesis de Malthus sobre la supervivència com també el proveïment  alimentari que no se soluciona amb la fertilització artificial i els aliments transgènics.

No veiem a Barcelona s’hagin presentat propostes de solucions. No sabem qui viu i mor en la soledat, passant fam. Tampoc sabem  quantes malalties estan associades a una vida amb dèficits i una vida sexual desenvolupada en llibertat.

Hi ha molta gent que disposa d’un baix nivell educatiu. Sobretot a la immigració es pot apreciar la inexistència d’estudis. Desconeixem la veritat sobre quina és la taxa educacional a la nostra ciutat, doncs també s’ha de tenir en compte els resultats reals de la immersió lingüística en la immigració assentada a la ciutat.

Quin és l’ús i aprofitament de les biblioteques i centres cívics. Cursos subvencionats?  Llocs de lectura gratuïta de diaris i altres publicacions? Quines activitats de formació, lectura i educació possible per gent que treballa deu hores diàries?

Un Ajuntament també disposa de la llibertat  de les persones amb els seus Reglaments i Ordenances.  És equilibrat i equitatiu aquest ús de les ordenances limitadores de la llibertat? Ha produït l’Ajuntament episodis d’opressió?

S’ha de governs imposant el criteri de qui administra el poder? Qui controla el poder i la seva gestió, el propi Ajuntament o la ciutadania?  Quina ha sigut la reflexió de l’equip governant actual que ha perdut les eleccions i ara vol continuar? Quina ha sigut l’avaluació de les llibertats a la ciutat? Som una ciutat lliure dins d’un país lliure?

Fomenta l’Ajuntament política d’igualtat? Quin apropament democràtic entre classes socials? Quines possibilitats d’emancipació facilita l’Ajuntament?

Hi ha treball infantil a la ciutat? Què passa amb els menors immigrants que delinqueixen? Quina ha sigut la tasca de recuperació per part de l’Ajuntament? S’apliquen els drets del nen i de l’infant reconeguts per les Nacions Unides el 1991?

Hem superat tos plegats les limitacions històriques i socials  de temps passats? Quin és el missatge positiu que pot donar Barcelona?

Fotografia: Ajuntament Barcelona – Attribution-NoDerivs 2.0 Generic (CC BY-ND 2.0)