Colau no para i vol més espai de poder

Ada Colau és la sorpresa informativa permanent, des de no voler l’Hermitage a declarar la guerra als automòbils, des de a demanar eleccions al Parlament de Catalunya a veure si pot participar en un govern liderat per ERC que no veu convertida a fer d’esquerres.

Colau intenta atreure ERC a fer una política que no pensi en la independència de Catalunya, per què li convé eixamplar la base no independentista per l’esquerra si decideix donar el salt a la Generalitat.

Colau es deu pensar que l’electorat és manipulable i que el seu projecte tindrà èxit. Li va sortir be la maniobra per impedir que Barcelona fos la capital de la independència, però aquesta gesta heroica per els unionistes no la acredita per un futur.

Colau també sap que a les properes eleccions municipals la batalla serà la més dura que haurà afrontat i que no tindrà respir ni descans.

Colau està perdent simpaties i busca la manera de fer-se notar a diari, per allò de que pot ser de tant sortir a les notícies la gent es pensi que és important. Ara li convé seguir la imatge que es va donar a la PAH i al Guinardó que li va beneir la Sexta.

Ataca el president Torra, el tracte de incompetents i no fiable, i no veu que el president de la Generalitat hi és per què s’ha decidit democràticament encara que a ella no li agradi.

Colau fa la feina bruta i d’escombra del PSOE. La qüestió és desacreditar qui no se sotmet al seu dictat i a qui planta cara al nacionalisme espanyol. Colau està en el seu paper, però no enganya.

A Ada Colau ni li convé que Pere Aragonés agiti l’obligació de reunir la taula de diàleg entre governs. La seva missió és també distreure l’atenció, per què ara no convé i cal fer fracassar ERC. Aquest maquiavelisme no veu l’alcaldessa que no condueix en lloc.