

Espanya creada pels llibres
Hi ha una Espanya creada pels llibres. Benito Pérez Galdós i Marcelino Menéndez Pidal són dos creadors de realitats, assumibles o no, segons el lector, i sense variació per part dels autors. En el llistat podem incloure Cervantes, Angel Ganivet, Jaime Balmes, Gregorio Marañón, Jacinto Benavente, Ramon del Valle Inclán, Pio Baroja i molts més.
Espanya, ¿què és?
Miguel de Unamuno, recorda Santiago Alba en el seu llibre España (Lengua de Trapo, Madrid 2020), va renegar de les seves obres anteriors defensant el dret a canviar d’opinió i a emancipar-se de les seves creences passades. Plantar cara al feixisme emergent el va dur a la marginació, però no a l’oblit.
El combat literari per descobrir el que és Espanya, definir quin país era i quin país és ara segueix. Però no trobem la idea d’identitat per què el concepte d’Espanya que es dona en algun moment, varia segons que la història es va produint.
Espanya és el resultat de les victòries militars
Això demostra que Espanya és el resultat de les victòries militars d’un sector social i res més. Tota construcció posterior és pura imaginació voluntarista.
No tothom té la mateixa idea d’Espanya i la bandera de la plaça de Colón no permet sostenir una consideració única i intocable. No és la bandera coneguda en temps passats. Va ser legalitzada fa uns anys com a símbol, això si intocable, d’una monarquia i d’un règim.
Espanya és una realitat conflictiva
Espanya, no ens equivocarem si diem que és una realitat conflictiva que ha viscut dels mites, la depredació de les colònies i territoris de què es va apropiar a través dels “conquistadores” i una bandera que no genera identitat comuna.
Són molts, podríem dir la majoria, dels espanyols que no pensen en la història d’Espanya per justificar el que actualment opinen. La bandera perd força vinculant des del moment que els seus colors s’han convertit en la insígnia dels conservadors i la ultradreta.
Vivim en la no-Espanya, en la incoherència democràtica
Els ciutadans de l’Estat espanyol per tant, no tenen la mateixa bandera. Vivim en la no-Espanya, en la incoherència antidemocràtica que és com es tracta la qüestió territorial, com ho va ser des de l’arribada de l’administració castellana imposada a les terres catalanes.
La sorpresa ens arriba quan descobrim que Espanya està per construir i ha perdut la justificació de la seva existència en la història.
Espanya nega la possibilitat d'acció del govern de la Generalitat
Alguns com l’escriptor i exministre de Cultura Jorge Semprún, bon coneixedor del feixisme i del nazisme per haver passat pel camp nazi de Buchenwald, van conèixer el començament de la democràcia a Espanya malgrat els odis i les divisions que no van impedir temps d’estabilitat darrere de cada crisi.
Ara com ara són conegudes les fites catalanes que defensa el govern de la Generalitat i també que el govern espanyol en nega la possibilitat i promou només la millora de l’autogovern com diu Salvador Illa.
Espanya no aporta res per pacificar la repressió antiindependentista
Però Espanya no aporta res per pacificar la repressió antiindependentista. Tampoc aporta res per donar una resposta intel·ligent a la dialèctica centre-perifèria com reclamen els empresaris del Cercle d’Economia i els valencians.
El regne d’Espanya no anima els catalans a quedar-se i fer un gir a la reivindicació sobiranista. De fet, Espanya no presenta cap alternativa que pugui sumar majoria a Catalunya. Salvador Illa, actual cap de l’oposició al Parlament de Catalunya ho sap. Però no ho reconeix. Es creu que té poder, però ja no és ministre i exerceix de polític a allò que es considera rodalia.
La ministra Isabel Rodríguez segueix amb un discurs ofensiu
La ministra Isabel Rodríguez que ha substituït Miquel Iceta, segueix un discurs inacceptable pels catalans, ofensiu i fal·laç. Ignora que hi ha drets que són permanents, no prescriuen i a més són irrenunciables. L’autodeterminació n’és un d’ells.
Tanta ignorància en alts càrrecs i el no voler negociar, com ja va passar amb Rajoy, és un mal gest i un mal començament com a ministra de polítiques territorials.
El govern espanyol ha de deixar les creences errònies
El govern de l’Estat ha d’emancipar-se de creences errònies i cooperar amb Catalunya per crear una nova realitat gens contradictòria amb la història mil·lenària d’aquest poble que no va concórrer a la fundació de Castella i que reivindica la seva llibertat com a poble com a acte d’afirmació nacional.