Catalans Lliures per una educació sense interessos creats, el poder de la ignorància i anivellament a la baixa

Els problemes (reals) del sistema educatiu

El sistema educatiu català torna a protagonitzar l’escena pública però com ja és costum per aquestes contrades, el debat polític senyala el dit i no la lluna. La comunitat escolar, la societat civil i els actors polítics, però, cometran un error flagrant si permeten que l’aposta lingüística del nacionalisme intervencionista espanyol sigui, de nou, el tema sobre el qual pivoti la reflexió sobre el que esperem de les nostres escoles.

No ens podem permetre, com a societat, el cofoisme màrtir i autocomplaent d’un model escolar que ja no respon al món que ens envolta. No ens podem permetre una aproximació a l’educació que confon l’ascensor social amb l’anivellament a la baixa, l’interès general amb l’interès funcionarial i la innovació amb els quaderns d’estiu en tabletsdigitals. Obviar l’aprenentatge per mantenir els fonaments d’un sistema d’instrucció industrial del segle XX respon a diversos factors. Primer, a les resistències i interessos creats de la clerecia docent, un dels col·lectius més conservadors i reticents al canvi del nostre país. En segon lloc, a la burocràcia d`una administració anestèsica a la innovació i la creativitat. I finalment, a la por a la competència i per tant, a la diversitat. A la diversitat de models pedagògics, programes curriculars i mètodes d’ensenyament. A la diversitat de sistemes d’avaluació i focus competencials. En definitiva, al fracàs de la por a la llibertat, a la llibertat educativa.  

Transformar l’ensenyament requerirà escurçar les distàncies entre finalitats i accions, entre discurs i realitat, perquè sovint, la governança d’aquest sistema ha dedicat més temps a controlar que a capacitar. Necessitarà també acabar amb el desprestigi del coneixement i, per extensió, del professor, que no pot ser un mer monitor de lleure obligatori d’educació reglada, conseqüència inexorable d’una mala formació i de la impossibilitat dels centres d’escollir quins professionals son més adients pel seu programa educatiu. Són canvis que reclamen nous sistemes de gestió, major autonomia dels centres i mecanismes que compatibilitzin l’elecció amb l’equitat, reduint la segregació i l’efecte renda.

El coneixement constitueix l’única defensa de l’alumne enfront del poder de la ignorància i la rebel·lia impostada de la servitud. Aquests canvis en la visió de l’aprenentatge no seran fàcils. Necessitaran sumar els esforços de molts  agents, incloent els professionals de l’educació, mares i pares, societat civil i institucions públiques. I creure en la importància de l’educació per posar-la al centre de les prioritats de la nostra societat. Més enllà de les hores de castellà.

Febrer 2018

Font: catalanslliures.cat