ELS CATALANS, NACIONALISME I ESQUERRA

El Republicà

juny 10, 2021

Altres espais

Els catalans no volien un Madrid centralista

A principis de l’any 1978 Espanya era un país per constituir. L’oposició rebutjava la continuïtat de la dictadura i el centralisme. Els grups polítics catalans no volien un Madrid centralista i oligàrquic que és el que oferien les dretes d’Aliança Popular. El 18 de febrer de 1978 publicava al Diari de Barcelona un article amb aquest mateix títol que avui reprodueixo posat al dia.

Els catalans, la ferma voluntat de ser

Els catalans teníem constància que sota la dictadura els governants espanyols que ara volien la continuïtat no havien sabut organitzar res: ni l’administració, ni els Municipis, ni les hisendes locals, ni l’ensenyament, ni la sanitat, ni la Justícia, ni l’economia, ni les institucions socials.

Encara no teníem constitució i el poble català tenia ferma la voluntat de ser, perquè Catalunya no es mou sols per uns interessos econòmics. Catalunya es mou per un ideal de llibertat i de sobirania, sentiment que esdevé indestructible enfront de qualsevol dictadura i acte de repressió.

El retorn de les llibertats polítiques

Amb la renovació de l’organització política de l’Estat espanyol, Catalunya volia que se’ns retornessin les nostres llibertats polítiques i les nostres institucions històriques. El que els catalans volíem, com deia Rovira Virgili, “és que dins els vells edificis es pugui treballar per a realitzar la nova Catalunya, perquè de cara al futur res no justificarà que es condemni novament els catalans a viure dins la migradesa i la insuficiència sota un Estat centralista, parasitari i obturador de la nostra iniciativa”.

Avui el futur dels ciutadans de Catalunya és més negre que temps passats, ja que la crisi que estem passant ve portada per una pandèmia que ha posat a prova el règim socialista que no assumeix les idees de ruptura que van omplir els debats i discussions polítiques dels anys 76/77 i la preparació de la Llei per a la Reforma Política que ens havia de dur cap a un règim constitucional.

Canviar la manera de sentir i l'opinió general

El conjunt de ciutadans va poder canviar radicalment la manera de sentir i de pensar de l’opinió general, ja que a Catalunya es rebutjaven les postures ultraconservadores i autoritàries, com també l’aventurerisme, ja que l’important era combatre les idees, institucions, extralimitacions i abusos que impossibilitaven l’exercici de la llibertat i la democràcia.

Quaranta anys sense eleccions no es podien esborrar fàcilment, però la vida i la força política catalanes a Catalunya era notable la diferència de la decadència espanyola. La llengua i la cultura catalanes eren vives malgrat les prohibicions anteriors. La represa de la consciència política i nacional dels catalans s’orientava a l’assoliment al nostre territori d’una comunitat integradora, oberta i agermanada.

Els catalans volíem i volem la nostra llibertat i govern sobirà

El veritable catalanisme es troba a l’esquerra per què aquest concepte l’any 1977 portava implícit l’ideal de llibertat i de progrés social junt amb la necessitat de reconstruir les nostres institucions i els principis de govern tradicional mai inferiors a l’Estatut de 1932, arrelats en el caràcter de la gent de la nostra terra catalana.

Els catalans de bell antuvi no volíem tenir els drets i les institucions que ens poguessin fabricar a Madrid, sinó les nostres coses vives i eternes, les nostres llibertats i govern sobirà. La Constitució de 1978 no va ser doncs la solució i la monarquia i el govern de l’estat ho sabien. Ara el problema irresolt segueix, però amb gent a la presó i una repressió judicial sense aturador contra l’independentisme.