Gemma Martínez
Treballadora Social. Membre de la Coordinadora Nacional de Moviment d’Esquerres
Diagnosi de la situació de la pobresa a Catalunya
El 17 d’octubre es commemora el Dia Internacional per l’Erradicació de la pobresa, amb el repte de posar fi a la pobresa en totes les seves formes i en tot el món, tal com marca el primer objectiu de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
Catalunya té un gran repte per endavant i cal que posi fil a l’agulla, ja que les darreres dades de 2020 alerten d’una situació crítica. Segons l’Idescat, el 26,3% de la població catalana viu en situació de risc de pobresa o exclusió social. Amb la crisi econòmica derivada de la pandèmia, la taxa de pobresa (Arope) ha davallat fins als nivells del 2012, quan la població encara no s’havia recuperat dels efectes de la crisi socioeconòmica del 2008.
La pobresa no afecta només la dimensió monetària i accés a béns materials
Hi ha una relació directa entre pobresa i la salut física i mental; la pobresa afecta el procés educatiu dels infants i joves, formació complementària, oportunitats de treball; a la xarxa relacional i nivell d’integració i participació social; a l’accés a la cultura i lleure. La pobresa actua com a estressor en malestars emocionals, familiars; i derivades de les dificultats econòmiques i privacions augmenta la percepció d’inseguretat, afecta la salut emocional, l’autonomia, i la capacitat de cura d’un mateix i de familiars. Viure en la pobresa de forma sostinguda en el temps reporta el risc d’“ancorar-se” en l’exclusió social i provoca que sigui molt més difícil sortir d’aquest cercle. S’estima que el 40% dels nens i nenes que han viscut en la pobresa ho continuarà essent d’adult i configurarà llars pobres.
Quan parlem de pobresa i el seu abordatge, doncs, ens referim a un fenomen multidimensional, que s’ha d’afrontar de forma preventiva incidint en els factors estructurals que la generen: mercat de treball precari, rendes insuficients i habitatge; i amb l’execució de plans de xoc o integrals adreçats a població diana, que reparin i pal·liïn els efectes perjudicials sobre les persones i famílies que la pateixen (infància, dones, gent gran i dependents, immigració), així com activar capacitats i autonomia. Les polítiques contra la pobresa han d’actuar d’una banda des d’un vessant estructural preventiu i, de l’altra, com a mecanismes correctors de desigualtats, reparadors dels seus efectes i empoderant l’autonomia i capacitats de les persones.
Causes de la pobresa
A Catalunya hi ha diversitat de perfils que es troben al llindar de la pobresa, afectats per diferents causes:
Població greument desfavorida
Es tracta de la població que pateix una greu privació d’accés a béns bàsics per manca d’ingressos, sensellarisme, o molt deficients. Hi trobaríem les persones en situació irregular, sensellar, menors extutelats sense prestació, unitats familiars en què només entren els ingressos de la Renda Garantida (RG) o Ingrés Mínim Vital (IMV), aturats de llarga durada amb subsidi d’atur (Renda Activa d’Inserció, RAI). Moltes dones víctimes de violència sense ingressos perceptores de la RG o subsidi malauradament també estarien en aquest grup.
Les dades de l’Idescat 2020 informen que a Catalunya hi ha 466.500 persones greument desfavorides, però la inversió social és insuficient: la RGC continua tenint baixa cobertura i és poc ajustada en barems i situacions; l’Ingrés Mínim Vital tampoc no ha millorat gaire la situació de pobresa de moltes famílies, amb una taxa de cobertura molt baixa. Així i tot, les polítiques de transferències socials demostren ser una eina eficaç: l’any 2019 van reduir el risc de pobresa del 43,6% al 19,5%.
Treballadors i treballadores pobres
El mercat de treball ha deixat de ser una garantia de font de subsistència, ja és precaritzat i amb sous mínims molt per sota dels estàndards europeus, i lluny del 60% (percentatge de la renda mitjana disponible que fixa el llindar de la pobresa). Segons l’informe d’INCOSAT 2020, la taxa de risc de pobresa en el treball es manté gairebé tres punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea (12,1% a Catalunya vs 9,4% UE). Respecte a la precarietat, hi ha 555.000 persones (9,8% de la població) que viuen en llars amb intensitat de treball molt baixa, de les quals 311. 600 són dones (11, 1% dones davant el 8,5 % homes).
Despeses de l’habitatge
És una de les principals causes d’empobriment de molts treballadors/es amb sous baixos, pesionistes, aturats, etc. Segons el darrer informe de Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada (Foessa), l’elevat preu de les despeses en l’habitatge a Catalunya condemna 944.000 persones a viure en pobresa severa. A més, el 4% de la població, unes 300.000 persones, viu amb la inseguretat de no saber si la faran fora de casa. Sense comptar les “expulsions invisibles” per pujades abusives dels llogues o no renovació de contractes, el 2019 es van quedar sense llar 12.446 famílies.
D’altra banda, viure de lloguer multiplica per tres el risc de pobresa. El 67% del total de desnonaments realitzats el 2019 van ser per famílies que vivien en règim de lloguer. D’ençà de la crisi de 2008, les pujades dels preus de lloguer i de compravenda han augmentat de forma contínua. Sumat a l’augment vertiginós de les tarifes dels subministraments -molt superiors a la pujada dels salaris-, tenim que a Catalunya quatre de cada deu persones viuen ofegades per la despesa d’habitatge.
Els sectors de la població més perjudicats
La pobresa no afecta de forma igual a tota la població, sinó que grava especialment la infància, els joves, la gent gran, les famílies en procés d’integració de migració i les dones.
Infància
A Catalunya és alarmant la taxa de pobresa infantil, que se situa en el 35,9%. També presenta xifres encara elevades de fracàs escolar i d’abandonament escolar prematur, la taxa del 19% dobla l’europea (10, 3%).
Especialment preocupa l’impacte en la població infantil d’origen immigrant estranger dels països fora de la UE-27 en el fet que la pobresa “s’ancli”. Els estudis revelen que la pobresa sostinguda en el temps es cronifica i perpetua amb transmissió intergeneracional. Fins a un 40 % d’infants que viuen en famílies pobres d’origen immigrant, quan arriben a adults poden configurar llars pobres, pateixen menor formació i major incidència d’atur de llarga durada.
Cal esmentar també que la situació de risc de pobresa augmenta en les llars monoparentals.
Joventut
Els joves pateixen una taxa d’atur del 27%. Quan es tracta de jovent amb nacionalitat estrangera de països fora de la UE-27, aquesta dada arriba al 40%. El 18,2% de joves de 15 a 29 anys no estudien ni treballen; aquesta taxa torna a ser superior en els joves amb ciutadania estrangera (arriba al 35, 6 %, davant el 15 % dels joves nacionals).
Gent gran
La taxa de risc de pobresa en la gent major de 65 anys (després de les transferències socials) és del 18,1 %. Les dones grans es troben en major risc de pobresa (21,6%) que els homes (13,6%). La causa ve motivada principalment per les pensions més baixes que reben les dones per no haver cotitzat o haver cotitzat menys (trajectòries laborals més curtes, vida laboral intermitent, menys cotització per jornades parcials o salaris més baixos).
L’anàlisi de les mesures per prevenir la pobresa en la vellesa no s’ha de limitar a la capacitat dels sistemes de protecció social per cobrir només els requisits bàsics, cal aplicar la perspectiva que la durada de la vida de jubilació es pot estendre més de 30 anys, i aquest cicle de la vida comprendrà diversos factors que seran determinants en la qualitat de vida i la seva capacitat de cobertura, com la salut (ulleres, dentista, audiòfons..), la vida social (accés a la cultura, amistats, xarxa relacional comunitària), la mobilitat (transport públic), la dependència (serveis de suport domiciliari, residencials, etc.), aspectes que també cal cobrir de forma global, transitant d’un model assistencialista a un model que consideri l’atenció a l’envelliment digne i dependència com un dret.
Dones
La pobresa també presenta bretxa de gènere. La taxa de risc és superior en les dones (27,8 %) que en els homes (24,9 %). Aquesta bretxa ve donada per les desigualtats que pateixen les dones en diferents àmbits, i que afecta al nivell adquisitiu i laboral. La bretxa salarial de les dones l’any 2018 va ser de 13,3 punts de diferència per sota del sou mig que cobren els homes.
La taxa AROPE, de risc del llindar de la pobresa, en el cas de les dones es concentra sobretot en les famílies monoparentals encapçalades per dones, i en les dones grans soles.
La funció de les cures, l’impacte en la vida laboral, major precarització laboral, bretxa salarial (contractes parcials, temporals, salaris més baixos, interrupcions i/o abandonament de la vida laboral per tenir cura de familiars, menor promoció laboral, menor cotització..) Aquesta bretxa té una forta repercussió al llarg del cicle de vida de les dones, però també ho fa de manera especialment clara pel que fa a les pensions que dones i homes reben amb la fi de la seva vida laboral.
Immigració
El risc de pobresa s’agreuja i augmenta entre la població migrada: la taxa de risc de 2019, que entre la població autòctona baixa del 14% al 13%, entre les persones de ciutadania estrangera augmenta del 46,9% al 50,1%.
Davant la situació emergent, cal mesures de xoc agosarades i de canvi estructurals.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български