Galicia i el País Basc no han aportat cap sorpresa. Se sabia que la dreta que representa el PP a Galicia i el PNB a Euzkadi acabarien guanyant en vots i escons. Però el que no havien calculat els analistes és la pujada espectacular del BNG i de BILDU.
Les dues nacionalitats han decidit que ja els va be la política conservadora i han aparcat socialistes i podemites. Per fer millor les coses, el votant ha decidit que unes forces progressistes i nacionalistes moderin la gestió de govern fins ara conservadora. Petit gir a esquerra, però més important gir nacionalista.
El centralisme, els partits unionistes que el representen han tingut un fracàs electoral i ara els espera Catalunya a la volta d’uns tres mesos. Un a nova ensorrada socialista i podemita a Catalunya farà pensar a Madrid que els catalans trenen raó.
També la dreta espanyola té molt a reflexionar. Feijoo no és Casado. Canvia l’estil. Però també podria passar que Galicia canvií de presidència si la candidata del BNG obté els suports parlamentaris necessaris en escons.
Els partits hauran de reconèixer que l’electorat sap donar resposta a totes les situacions, corregint els errors de govern. La caiguda d’uns i l’ascens dels altres és l’avís de que no pot continuar tot igual com alguns pretenien. A Catalunya encara és més clar.
Junqueras, avui a La Vanguardia, s’ha mostrat prou clar en l’objectiu a treballar a Catalunya. Bon pas no tractar Puigdemont com enemic. La competència sempre és bona i dona riquesa a la lluita política. El crit a la unitat per la independència és unànime.
El temps i la opinió pública van a favor de Catalunya, no Catalunya contratemps.