Bloqueig a les decisions del poble de Catalunya
No hi ha dubte que la taula de diàleg comença amb incertesa i un cert menysteniment. No volen que els catalans segueixin dient <>. A pocs dies vista de la primera trobada postvacances, si no s’ajorna per interès del PSOE, les limitacions de diàleg ja són conegudes.
Els catalans no hem parat de mostrar el nostre rebuig a bloqueig de l’estat a fer efectives les decisions del poble de Catalunya. Consideren inadmissible que el poble català pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu.
El fet que el gener del 2013 el Parlament aprovés, per majoria, la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya afirmant que el poble de Catalunya té caràcter de subjecte polític per raons de legitimitat democràtica va caure molt malament a les instàncies espanyoles.
La reivindicació del dret a l'autodeterminació
Va esclatar la primera gran crisi entre l’Estat i Catalunya, afegida a la crisi econòmica que obligaven a un nou disseny de país. Oriol Junqueras, en tant que president d’ERC defensava que l’única manera de sortir de la crisi és que Catalunya pogués gestionar tots els seus recursos.
El 2014, igual que el 2017, s va cometre l’error de creure que tenint raó la victòria estava assegurada. E 2014 no es va pensar en la reacció de l’Estat i dels conservadors al poder. El camí va ser el diàleg dels dirigents catalans amb la justícia, en lloc del diàleg entre governs.
Però el dret d’autodeterminació no és cosa solament de la Generalitat i els partits independentistes majoritaris al Parlament de Catalunya. El 14 de desembre de 2012 s’havia constituït L’Associació de Municipis per la Independència. Començaren les declaracions municipals de territoris lliures i la passió per l’autodeterminació.
Bloqueig, amb guerra bruta
El front espanyolista es va constituir entre el PP i el PSOE com grans unitats polítiques, atacant amb constants falsedats, sense cap mena de consideració ni escrúpol l’independentisme català amb l’ajut dels mitjans de comunicació espanyols.
La guerra bruta i la por no li va servir per res a l’Estat espanyol i el procés sobiranista, com explica l’historiador Jaume Sobrequés, va avançar d’una manera “ferma i decidida”.
El maldecap com sempre el van organitzar els partits d’esquerres no independentistes que tenien plaça forta a Barcelona. El PSOE va fer tots el possible per impedir l’entesa entre ERC i CiU, aquell 2012, com aquest 2021, Salvador Illa ha intentat sense èxit capgirar la situació. Van rebutjar la lleialtat al poble de Catalunya.
El mon va començar a saber què passava
El camí cap a la independència de Catalunya, però estava obert, per molts entrebancs i dificultats que interposés l’Estat espanyol.
El món va començar a saber el que passava a Catalunya. Lentament l’estat d’opinió s’anava mostrant favorable al naixement de la República catalana, i més coneguda la corrupció feta pública de la institució monàrquica representada per el rei emèrit Joan Carles I, actualment resident a l’exterior.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български