Avenços democratitzadors?

La situació econòmica i social d’Espanya es presenta amb greus dificultats basada en el deute, el tancament previsible d’empreses i l’atur dels treballadors. No venim ara d’una dictadura, sinó d’un desgovern conservador però els esdeveniments demostren que el govern socialista espanyol se sent perdut i distorsiona en les fantasies del seu president.

No saben com frenar la puja de preus que significarà la lluita de moltes empreses per la supervivència mentre per l’altra costat els actius immobiliaris perden valor immediatament com ha passat també a la borsa.

Les previsions de l’atur i de la caiguda del PIB junt amb el dèficit per els anys 2020 i 2021 recomanen esforços en les forces polítiques per establir un consens de reconstrucció sense sacrificar la despesa pública en sanitat, educació i assistència social com va passar el 2011.

L’alleujament de la situació política fa necessària una urgent reforma fiscal i investigació d’evasors per combatre les injustícies de la vida econòmica favorables a les grans corporacions, operadors financers i posseïdors, modificant també l’estructura recaptatòria. La despesa pública, d’altra banda ha d’estar sotmesa a la total transparència.

L’Estat està obligat a comptar i col·laborar amb els règims autonòmics actuals en lloc d’entossudir-se en fer de comandament central i únic, de manera que els delegats de govern assumeixen el poder i el control que es pren als governs autonòmics, perjudicant les expectatives, entre altres, del poble català.

La Llei de l’estat d’alarma ha permès governar amb criteris autoritaris i creat mesures restrictives que xoquen amb la realitat de les nacions com la catalana, produint estratègies insuficients en la solució de la problemàtica social que representa l’atur que es calcula arribarà al 20% dels treballadors.

El deute de l’Estat es ben clar que es dispara i les promeses de transferències a les Comunitats pot quedar en un discurs fantasiós del president Pedro Sánchez que només mostra la voluntat de posar fre a qualsevol alteració social tot i la involució actual.

El govern de l’estat podia haver aprofitat la crisi per proposar reformes legals importants també al Codi Penal amb la supressió de delictes que es contradiuen amb una democràcia del segle XXI. L’actuació dels cossos i forces de seguretat també mereixen ser objecte d’adaptació a les noves circumstàncies

Ara també és moment de protegir els recursos naturals i el medi ambient, desenvolupant equilibradament les possibilitats de la terra, evitant-ne la seva degradació per aconseguir un aprofitament racional, com també a la ramaderia.

Catalunya vol un ample diàleg civil i ara la cogestió política, salvant els errors de l’aplicació d’una legalitat contradictòria amb un règim democràtic, en una societat complexa i canviant.

És inadequat parlar de normalitat buscant credibilitat a una estratègia sense raonaments científics ni arguments polítics de pes, fregant el populisme que es denuncia en la oposició de la dreta radical i el naufragi, perdut en el drama de decidir entre diverses perspectives.