Aurora Bertrana, pionera en més d’un camp

Per Joan Alcaraz
Moviment d’Esquerres (MES) a Barcelona

            El 2017 va ser declarat Any Bertrana en motiu del 125è. aniversari del naixement de l’escriptora -i també violoncel·lista- Aurora Bertrana i el 150è. del seu pare, el novel·lista Prudenci Bertrana. Prudenci, el celebrat autor de Josafat i de la trilogia Entre la terra i els núvols, és un escriptor molt conegut, i l’Aurora no tant, però la seva influència ha perviscut en el temps.

            I és que no estem parlant, únicament, d’una artista de la ploma, sinó d’una dona polièdrica que a Catalunya ha estat pionera en més d’un camp. En efecte, Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892-Berga, 1974) va ser una de les poques dames ficades en política als anys 30. Una època en la qual, per exemple, no hi va haver cap consellera a la Generalitat republicana. Cap ni una, perquè el món públic, aleshores, era aclaparadorament masculí, amb ben poques excepcions en els diversos àmbits.

            Enguany que se celebra, amb més ressò que de costum, la Diada Internacional de la Dona Treballadora, és ben oportú de tenir-ho present. I constatar com Aurora Bertrana ha estat una de les dones que, des de Catalunya, han contribuït valuosament a obrir camí al seu gènere.   

            De ben jove, estudiaria violoncel. Sota la protecció de la coneguda escriptora i feminista Carme Karr viatjà primer a Barcelona i després a Ginebra per perfeccionar els coneixements musicals. A Suïssa –aquest país singular que ara ha tornat a posar de moda l’Anna Gabriel- escriu els primers textos, que publica l’any 1924 a La Veu de Catalunya, i treballa en les activitats més variades. Entre d’altres, forma un trio musical femení de jazz que actua a hotels i cafeteries. Les experiències alpines comencen a marcar-la com una dona cosmopolita, una intel·lectual filla del seu temps.

Dirigent republicana i d’esquerres

            Vinculada a Esquerra Republicana, als anys 30 era habitual veure-la en mítings i altres actes públics al costat dels dirigents del partit més coneguts. Però la seva projecció s’estenia igualment al teixit associatiu, sobretot com a impulsora i presidenta del Lyceum Club de Barcelona, una entitat que maldava perquè les dones –i singularment, les pertanyents a les classes populars- es formessin i desenvolupessin un seguit d’iniciatives culturals i socials.

            En aquests anys va escriure, entre d’altres mitjans, al setmanari Companya dirigit per Elisa Uriz, on també col·laboraven referents com Anna Murià, Mercè Rodoreda, Carme Montoriol i Maria Teresa Vernet. En definitiva, estem parlant d’una feminista coratjosa, tot i que el feminisme d’aquell temps no fos sempre exactament igualitari, perquè les seves personalitats i manifestacions no gosaven trencar del tot, a voltes, amb els estereotips patriarcals.

Viatjera empedreïda i exòtica

            La Bertrana havia esdevingut, en la Catalunya i l’Europa del seu temps, una dona proactiva que propugnava la pràctica del viatge com a experiència vital. Així, amb qui fou durant un temps el seu marit, l’enginyer suís Denys Choffat –l’havia conegut mentre residia a Chamonix, als Alps francesos- navegaren per la Mediterrània i van visitar igualment el Marroc, país les vivències del qual quedarien reflectides en el llibre de l’Aurora El Marroc sensual i fanàtic (1936).

            Però abans també havien realitzat un fantàstic i aleshores inusual estada als mars del Sud, a l’igual que també faria un altre famós literat català de l’època, Josep Maria de Sagarra. En el cas de l’Aurora, la singularíssima estada a la Polinèsia entre els anys 1926 i 1929 es reflectí en els reportatges compilats a Paradisos oceànics (1930) que abans li havia publicat a la revista D’Ací i d’Allà.

            Aquest llibre va suposar un gran èxit i un bon reconeixement per a l’autora, tot i que una certa societat s’escandalitzés per la moral que es desprenia de les descripcions de llibertat sexual referides a la societat indígena de Papeete. Un altre dels seus llibres celebrats és Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934), també al voltant d’uns territoris ben bé a les antípodes del nostres i molt desconeguts, encara, en un món que distava força de ser globalitzat.

Vindicadora dels bons salvatges 

            La nostra referent pouà, d’aquest exotisme, la defensa de les ètnies considerades salvatges contra els estralls de la civilització i els efectes del colonialisme. En una conversa mantinguda a l’Ateneu Barcelonès l’11 de novembre del 1930 a l’entorn d’”El viatge educatiu i instructiu”, Aurora hi afirmava que “en el curs dels meus viatges he tingut ocasió de tractar amb xinesos, amb hindús, amb negres i amb mestissos, amb maorís i amb canacs. (…). I després d’analitzar aquests homes de colors diferents, he arribat a l’avinentesa que el blanc no és el més noble ni el menys cruel de tots. Quantes vegades he sentit vergonya de ser-ne, i gràcies a les immoralitats d’aquesta raça nostra dita pomposament superior”. 

            Ja sense Denys Choffat, i exiliada a partir del 1938, combinà estades a França i a Suïssa i hagué d’espavilar-se amb tota mena de feines: professora de llengües, traductora, col·laboradora en premsa i ràdio, minyona quan calia… La realitat de la postguerra europea va fer-li visitar camps de refugiats i de presos, experiències que li servirien de materials per a les novel·les Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958).

            El retorn (1948) a la Catalunya franquista relegà la viatjera efervescent a la pesantor d’una etapa grisa, mancada d’aventura i de risc. Malgrat tot, gaudiria d’un nou reconeixement amb la novel·la Vent de grop (1967), que Francesc Rovira-Beleta adaptaria per al cinema amb la presència, com a actor, de Joan Manuel Serrat…

            En una entrevista concedida l’any 1969 a la revista gironina Presència, la Bertrana deia que “ara per a mi, escriure és viure, i l’aventura ja resta contada en el contingut de la meva obra. (…). Abans vivia en la vida. (…). Fins que vaig caure en el parany sentimental del país i la família. (…). Ara ja no tinc lligams familiars; el país… és tan diferent de com jo el voldria! Ara la meva pàtria sentimental són els fulls de paper on, dia darrera dia, escric les meves memòries”. Justament, reflectides en dos volums, publicats el 1973 i –pòstumament- el 1975.

“El món és vostre…”

         “El món és vostre, només us cal voluntat per a conquerir-lo”, havia dit en més d’una de les seves intervencions públiques. En el marc de l’Any Bertrana, el PEN Català publicava, el juny del 2017, l’Àlbum Aurora Bertrana, encapçalat, precisament, per aquesta frase. Una publicació coordinada per Adriana Bàrcia, estudiosa de l’obra de l’Aurora, i que dóna a llum a textos orals inèdits per a llegir Bertrana sense filtres i atansar-s’hi, doncs, com cal.

            En la introducció a aquest volum, la presidenta del nostre PEN, Carme Arenas, diu que “Aurora és el paradigma de la dona moderna que viatja i que sap treure profit cultural del viatge”. I és que la nostra referent “respon a un model de societat, la de la República, que va quedar esmicolada amb la guerra i que el franquisme es va encarregar de dissoldre”.

            I és que l’ombra del general Franco, encara ho veiem avui, és com un macabre dissolvent. Que no ens ha impedit perviure, persistir, resistir, prosseguir la vida, l’activitat, la dignitat i la consciència… també gràcies a personalitats de la vàlua d’Aurora Bertrana.

Joan Alcaraz
MES Barcelona

PER A SABER-NE MÉS:

Fons Prudenci i Aurora Bertrana

El Fons Bertrana reuneix part de les biblioteques i documentació personals d’Aurora i Prudenci Bertrana procedents del seu domicili al Carrer Llúria, núm. 4, de Barcelona. Fou catalogat, en una primera fase, durant l’any 1997, fruit de la col·laboració entre la Biblioteca i el Departament de Filologia i Filosofia de la UdG. Posteriorment es va incrementar amb altres donatius de persones relacionades amb Aurora Bertrana.

Consta de 1.187 llibres –molts d’ells dedicats–, entre els quals predomina la literatura, 49 títols de revista, originals literaris manuscrits, correspondència i altres documents personals.

Consulta: Biblioteca Barri Vell. Fons Prudenci i Aurora Bertrana.

Adreça web: http://www2.udg.edu/fonsespecialsbiblioteca/Bertrana

Font: PEN Català