Ara ja se sap que Artur Mas aspira a ser president del Parlament de Catalunya. És el preu que volen posar els ex convergents perquè ERC presideixi la Generalitat? Altra vegada practicarem un canvi de cromos?
La notícia ha coincidit amb la de l’operació Puigdemont per fer-se amb un partit nou. Jordi Sánchez està a la mateixa, ara transformat en junter, aportant els republicans de dretes que havia arreplegat la Crida Nacional.
Però els exconvergents i afegits no estan disposats a cedir el poder a ERC i es preparen per una dura contesa a l’espai de centre-dreta. Han de superar el PNC de Marta Pascal i tots els petits grups que aniran apareixent per fer acte de presència a l’escenari polític.
Partim del fracàs dels partits de Madrid a Galicia i al País Basc. Serà el mateix a Catalunya. Els vots favorables a VOX han sigut un càstig pel PP, i un avís de que la ultradreta espanyola no renuncia a res i busquen moments històrics.
La demagògia ultranacionalista té el seu suport, sobretot a Madrid on s’han fet amb un forat que intenten engrandir aprofitant moments d’orgull patri i falses creences de fidelitat de la Corona.
Catalunya torna a ser, i ara principalment, el laboratori del futur polític de la Península. La pèrdua de credibilitat del socialisme i els Comuns esperona el canvi a l’administració que vol solucions catalanes. La lluita contra la Covid i les decisions antimèdiques de la justìcia n’és un exemple.