Anhels de llibertat i independència

La crònica del Diari La Publicitat del dia 18 d’abril de 1931 recordava que el catalanisme és una aspiració col·lectiva per homes d’ideologies polítiques distintes i que el nostre orgull de catalans no és una força centrípeta exclusivament.

El mateix diari recordava que una de les dificultats més irreductibles que el catalanisme ha trobat en el seu camí ha estat la incomprensió del nostre problema, fomentada i mantinguda per el caciquisme del règim extingit.

Sense llibertat durant segles, arribava la llibertat dels pobles. Voler aprofitar la llibertat per disposar lliurement de tots els òrgans creadors de la nostra personalitat correspon a un impuls egoista, sinó a un anhel universalista, deia la crònica editorial de La Publicitat.

L’afany d’assolir la sobirania que reclamem, seguia l’editorial, no és pot interpretar ni significa hostilitat ni ha de permetre la difusió de malsentesos ni d’incompatibilitats amb altres pobles.

Tenim una llengua i les restes d’un Dret que es pot reconstruir d’acord amb les concepcions jurídiques més modernes superant l’assimilisme utilitzat durant segles, sense profit per a ningú, per impedir el desenvolupament de la personalitat col·lectiva catalana que es manifesta espontàniament en tots els ordres de la vida.

Cal recordar que Ventura Gassol, de retorn a Barcelona desprès d’entrevistar-se, com a membre del Consell del Govern de la república a Catalunya, amb Ministres del nou Govern provisional republicà espanyol, va parlar de cordialitat i de la seguretat més completa i absoluta de compliment del pacte de Sant Sebastià, apreciant la mútua comprensió entre els reunits.

Per la seva banda, Marcel·lí Domingo declarava que a Madrid l’ambient és de màxim respecte a les aspiracions de Catalunya, i tots els republicans es mostren disposats a complir el Pacte de Sant Sebastià.

Cal destacar també que el 17 d’abril de 1931 van arribar al Palau de la Generalitat els Ministres Federals Marcel·lí Domingo, Ferran de los Rios i Nicolau D’Olwer amb plens poders del Govern Provisional per negociar, i en el decurs de la reunió amb els Ministres del Govern de la Generalitat es va resoldre la qüestió catalana i es van determinar els punts jurídics en que es recolzava l’acord.

Es va obrir el camí pel reconeixement de les llibertats de Catalunya i Francesc Macià va fer palès que les Corts constituents reconeixien aquestes llibertats. Ventura Gassol també deia en la presentació de la nota de la reunió que havíem d’esvair els temors que farien trontollar la nostra llibertat i no hem de ser pas nosaltres els enemics de la llibertat nostra.

Els temps actuals no són els mateixos, ara llegim anhel d’independència on abans es parlava de catalanisme. Tal ha estat l’evolució del sentit de l’amor per Catalunya.

Ara no tenim República triomfant i seguim sense tenir República Catalana. També va passar al País Basc que, contradictòriament, el mateix 17 d’abril, a diferència de la Catalunya negociadora, els nacionalistes bascos volien proclamar la República basca sota l’arbre de Guernika, però la força pública representada per la Guàrdia Civil i el regiment de Garellano ho van impedir, muntant guàrdies a les Juntes i als llocs estratègics, i els dirigents del Partit Nacionalista Basc van suspendre l’acte. Alguna cosa no quallava a la República com ara tampoc en el règim del 78.