ALTERNATIVES, PERÒ QUINES?

El Republicà

gener 22, 2022

General

Alternatives a la taula de diàleg

Jordi Sánchez el dissabte 15 de gener va fer una intervenció al Consell Nacional de Junts demanant a ERC construir alternatives a la taula de diàleg. El que va dir ho va recollir la premsa i ja es va quedar tranquil. El que no s’entén és per què no ha parlat, abans de dir-ho, d’estratègies de futur amb els dirigents d’ERC.

Alternatives amb manca de discreció

La manca de discreció és un mal que degrada la credibilitat dels polítics i Jordi Sánchez, amb tots els respectes ha equivocat la manera de dialogar amb els altres partits independentistes. El xafardeig públic buscant protagonisme als mitjans no condueix enlloc.

Sánchez no vol esperar a saber si hi haurà o no autodeterminació i l’amnistia. Opina que no es donen les condicions ni les voluntats necessàries a les institucions de l’Estat per resoldre el conflicte.

Sánchez segueix amb la idea de no participar en la taula de diàleg si no s’accepten els delegats designats per Junts que no són consellers del Govern de la Generalitat.

Sense JuntsxCat ni Puigdemont no hi haurà independència

A més Sánchez considera que sense JuntsxCat ni Carles Puigdemont no hi haurà independència. No va dir sense la mobilització massiva del poble de Catalunya.

Jordi Sánchez, secretari general de Junts opina que el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont, és l’espai de retrobament de les formacions independentistes.

De fet, no compta amb l’opinió d’ERC ni de la CUP. Però ja ha llançat una vegada més la idea de l’hegemonia política del Consell per la República. D’ERC només espera que comencin a abordar alternatives. Aquest plantejament el fa quan ERC comença a debatre una Ponència Política que influirà en les seves futures decisions.

La taula de diàleg tindrà molt poc recorregut

Jordi Sánchez diu que ERC enganya i que “Salvador Illa està ara per un nou Estatut on no hi trobaran Junts per discutir-lo perquè no vam fer l’1-O per això i no és la solució als problemes institucionals”.

Sánchez sap que Miquel Iceta opina que “el procés sobiranista va posar Catalunya fora de la legalitat i no ha dut enlloc”. Com a ministre socialista que es defineixi contra Puigdemont tractant-lo de criminal és greu en aquests moments.

Però Jordi Sánchez, contra l’opinió d’Oriol Junqueras que es manifesta en favor de la taula de diàleg, continua pensant que la taula de diàleg tindrà molt poc recorregut.

Els líders actuals són els responsables d'aquesta situació

No sabem si va escoltar la conferència de Pere Aragonès al club Siglo XXI pronunciada el dia anterior a Madrid. Segons el País del mateix dia 15, Pere Aragonès va demanar reconeixement per Catalunya, a més de dir que no es podien fer més grans les fractures existents.

Amb el que Sánchez no comptava és amb el pas al costat de Jordi Cuixart que deixa la presidència d’Òmnium i demana nous líders per l’independentisme. Cuixart i plega, posant en evidència que no hi ha pla conjunt, ni unitat, per tant, ni estratègia d’embat.

De fet, els líders actuals són els responsables d’aquesta situació perjudicial per a la política catalana en què s’ha encallat la independència catalana i que beneficia l’uniformisme espanyol.

Alternatives que han de ser plantejades i pactades conjuntament

L’agenda de retrobament té davant el problema del desgast dels partits independentistes que no s’entenen entre ells com ha demostrat Jordi Sánchez criticant obertament el pragmatisme de Pere Aragonès. Però el camí en democràcia no es troba en els actes impulsius.

Les diferències polítiques entre independentistes són estèrils i tanquen portes. Ara toca exigir a Pedro Sánchez la taula de diàleg tan aviat com puguis, tots units i fer el desafiament conjuntament. Tota possible alternativa ha de ser plantejada i pactada conjuntament davant del silenci del govern de l’Estat del qual volem marxar tots plegats.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!