Això dels ideals polítics

S’ha dit sempre que els grecs van inventar la democràcia, però ara descobrim que aquella democràcia era elitista i els esclaus no gaudien de drets civils ni polítics. Això també va passar a l’Amèrica espanyola en ple segle XIX com també als Estats del Sud dels actuals estats Units. El comerç d’esclaus a Cuba va ser un negoci del que també rebia rendes la Reina Maria Cristina.

Avui l’ideal polític més important és l’Estat de dret tot i que no hi ha acord en el seu significat i molta confusió i discrepàncies en el seu funcionament.

Per els conservadors, quan governa l’esquerra l’Estat de dret cau en el declivi, però quan governen els conservadors, l’Estat de dret es converteix en un instrument eficaç per la lluita contra la dissidència i els moviments socials reivindicatius. Es veu que per les dretes l’Estat de dret no inclou la generositat ni un criteri d’equitat.

Les Nacions Unides donen molta importància a l’Estat de dret i n’han fet un postulat universal, l’Estat de dret per a tots. L’Estat de dret és una realitat que s’ha de fer accessible a tots els ciutadans de qualsevol nació i també ha de ser respectat per els Estats en les seves relacions internacionals.

L’Estat de dret ha estat lligat al sistema capitalista que no ha negat els drets individuals per molt que els retardi parlant de pau i prosperitat i intentant aturar els conflictes nacionalistes, ètnics, religiosos, el terrorisme islàmic i les fractures mundials entre països rics i països pobres.

L’Estat de dret, però és la garantia de que les esperances d’un poble no s’han de depositar en un líder, va dir Hu Jiantao en la seva qualitat de president de la República Popular Xinesa.

Estat de dret és la voluntat d’obtenir un govern la obediència del poble en base al dret moral que la institució significa, tot i que hi haurà qui se servirà de l’estat de dret tanmateix en democràcia amb suficient cinisme per desvirtuar la bondat de la llei democràtica, per què el que menys importa i interessa al dictador són els drets individuals i que les lleis s’apliquin a tots per igual.

Una cosa és governar amb la llei i una de ben diferent és la de governar amb l’Estat de dret, la qual cosa explica els riscos de l’Estat de dret i el seu possible deteriorament quan el dret és converteix en un instrument de coacció i de repressió als dissidents de qualsevol règim.

Es tracta també de que la Justícia amb una gestió defectuosa no es converteixi en un altra element distorsionador del significat i esperança de l’Estat de dret en qualsevol règim liberal.