

Acords que es desconeix com avancen
Les reunions bilaterals Generalitat-govern espanyol no se sap si avancen, si prenen acords positius per Catalunya o si són paper mullat. No se sap del que parlen ni el que discuteixen, si discuteixen alguna cosa.
Acords de paper mullat que van contra la qualitat democràtica
Acords de paper mullat va contra la qualitat democràtica que hauria de presentar l’Estat espanyol. El sistema jurídic no està lligat a la diversitat i ni ajuda a la configuració d’un sistema polític autènticament democràtic.
La societat segueix amb tots els seus defectes i contradiccions, desigualtats, indefensió dels polítics justiciables per l’aplicació de principis contraris a l’art de ser jutjat.
No és possible en democràcia una societat sense normes. Una legalitat democràtica ha de ser respectada per a tothom. Però és inexistent la legalitat democràtica si no es respecten els drets humans.
Sense drets humans no hi ha capacitat d'exercici dels drets democràtics
Sense drets humans no hi ha capacitat d’exercici dels drets democràtics a cap societat i proliferaran les desigualtats. Però s’ha de tenir copte a més amb les normes contradictòries amb els valors i principis democràtics que L’estat diu defensar.
Al regne d’Espanya no es practica la normalitat democràtica a conseqüència del culte a la personalitat de què gaudeixen els dirigents polítics de tots els sectors.
La manca de diàleg entre els dirigents de les forces polítiques crea malestar entre els ciutadans que no volen ser súbdits d’un règim nacionalista espanyol i monàrquic que només té per objectiu el domini i la imposició sobre els pobles i recursos dels territoris de l’Estat.
Els polítics han d'entendre que la democràcia depèn del diàleg
Els polítics han d’entendre, si més no aprendre, que la democràcia depèn del diàleg i del que és millor en cada moment, no de qui té el poder i està investit d’autoritat.
El cas català és un viu exemple del que no hauria d’haver passat, perquè la manca de respecte al principi identitari que es volia substituir per províncies ampliades només ha desenvolupat una uniformitat que ens torna al passat que Catalunya rebutja a cada elecció.
Ara caldrà reconèixer que la Transició a la democràcia fou inacabada i l’autogovern concedit a Catalunya ha sigut tant limitat per què calia no reconèixer la condició nacional de Catalunya.
Els governs catalans han trigat massa anys per adonar-se’n i donar una resposta a la situació de dependència i subordinació de Catalunya als interessos espanyols generada amb la Constitució.