Acords que no arriben
La gent de Waterloo es creu que no necessita un acord amb ERC per fer la seva, posant en marxa el desplegament de les activitats del Consell per la República, que fins ara tenien amagades a ERC, mentre li discutien tota mena de plantejaments, sense arribar a cap acord seriós.
Acords imprescindibles, que no es veuen
JuntsxCat no pensa que l’acord amb l’ERC guanyadora a les eleccions del 14-F del sector independentista, és imprescindible i que no val aquella famosa frase d’“ho sentim, no ha pogut ser”.
Joan Rueda, a Un acord imprescindible, a El Punt Avui del passat 8 d’abril adverteix que si no hi ha acord, es poden multiplicar els 600.000 vots perduts per l’independentisme el 14-F. Es persegueix donar la victòria al PSOE en unes eleccions vinents si tot fracassa entre els independentistes i es malmeten els 74 escons de què disposen?
L'autèntic motor de l'independentisme
Puigdemont encara no ha demanat perdó, mirant endavant no s’ha disculpat per no haver previst una guia que recollís el que calia fer en cas dels moviments repressors de l’Estat. Ara segueix passant el mateix, ja que no es defineix el paper de l’exili i les denúncies als organismes internacionals.
Però es parla ara d’estats majors i no de l’autèntic motor del procés que és la gent del carrer, afiliada o no a l’ANC o Òmnium, la que omple manifestacions, la que es va deixar atonyinar per les forces de l’ordre el dia 1 d’octubre 2017.
Govern provisional, per la manca d'acords
El Consell deixa de banda els que són a la presó, per què no és reivindicatiu de drets, sinó de poder i no parla de com afrontar els reptes ni d’harmonitzar les diferents opinions.
De moment hem de seguir amb un govern provisional, assumint el desgast que això significa. Però el que s’entreveu és que “el campi cap a la independència, com diu en Rueda, serà llarg”.
Programes similars, problemes per negociar govern
El que costa d’entendre és que els programes electorals de Junts i ERC no són tan oposats i no impedeixen un acord, tot i que els dirigents negociadors diuen quer les distàncies que els separen són importants. Serà per altres raons que no expliquen els de Junts, tot i que les van insinuant.
El problema de Junts és que no pensen que les seves exigències i fets consumats poden fer impossible l’acord, ja que anuncien una legislatura i un govern bipartit amb força complicacions i possibles destitucions, amb una crisi que costarà de superar.
Acords de legislatura absents, generositat per poder governar
El que es veu des de l’exterior és que Junts no vol participar una alternativa progressista i potser això justifiqui el bloqueig que critica Jéssica Albiach al diari ARA en una entrevista que publica el dissabte 10 d’abril, que ja parla d’un govern alternatiu comptant amb què el PSC ha de ser generós, abstenint-se i donaria l’estabilitat que està negant Junts, ajudant a resoldre el conflicte català i parlar de tot.
Acords i contrapoders
El PSOE està obligat a canviar de paradigma a Catalunya per reconèixer la realitat de la situació que no l’admet amb els seus plantejaments actuals i negativa a parlar d’amnistia i referèndum d’autodeterminació.
És també el moment dels contrapoders al govern central per impedir que la plurinacionalitat de l’Estat s’allunyi encara més del que ja ho està, tot i l’ambigüitat amb què es pronuncia la gent dels Comuns vinculada a Podemos de Pablo Iglesias.
Degradació del PSC
Dels recents debats d’investidura n’ha sortit un retrat del PSC que mostra un rostre ben diferent dels últims anys i, encara més, al de la seva joventut.
ERC assenyalat com l'adversari a abatre
Ens creiem que durant les eleccions l’adversari a abatre era el candidat Illa del PSC-PSOE, i a l’hora de la veritat tota l’acció política s’ha mogut per intentar evitar que Pere Aragonès sigui el pròxim president de la Generalitat.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български
One thought on “EL PERILL DE NOVES ELECCIONS A CATALUNYA”