Abdul

Abdul és el meu company d’habitació a l’hospital. Fa tres mesos que està ingressat, amb greus problemes de salut. Sap que passarà pel quiròfan per una amputació d’extremitats, que té desfetes.

L’Abdul va arribar a Espanya procedent de Guinea, fa vint-i-un anys. Té dona i sis fills a Guinea Conakry. Va venir per guanyar-se la vida i ha fet de tot, treballant de temporer als camps i en altres activitats, que no explica ni explicarà. És un home reservat, que només ell sap què ha passat per arribar en patera i sobreviure. L’Abdul pensa com sobreviure per guanyar-se la vida i mantenir la família. És la seva sola preocupació. Però sap que serà dependent, perquè li han explicat que,  amb pròtesis i tot, no podrà fer el que feia. Els serveis socials intentaran trobar-li una feina, ja que no és un sense papers, és educat i coordina bé. No té res d’il·luminat, ni és exigent. Agraeix tots els serveis de l’hospital i l’atenció que rep.

Podríem dir que ha estat un immigrant sense sort. Va tenir la malària i se suposa que altres malalties mal tractades, perquè al seu país no es podia pagar l’assistència mèdica, ni els medicaments. Ara rep els beneficis de la sanitat pública i del tracte humà i proper de la nostra gent. Ho reconeix. Es troba bé a casa nostra i no voldria tornar al seu país. Vol fer de Catalunya el seu país que, per a ell, ha estat molt més que un país d’acollida i ho explica als amics i parents, que truquen per saber de la seva salut i vida.

L’Abdul se’n sortirà. No és un home que es declari vençut, ni que renunciï a les obligacions familiars, que l’enforteixen i li donen força. Tan sols li ha canviat la vida i li han aparegut algunes limitacions salvables. Abdul és avui un home vulnerable, que accepta la seva situació, amb estoïcisme. Suporta el dolor de les malalties i se segueix mostrant reservat. No revela què pensa, només agraeix tot el que es fa per ell.

Ha passat del somni de fer-se ric, a la realitat de viure. Ha vist que Espanya no és el paradís que surt a la televisió. Un fals paradís que enlluerna a distància al futur immigrant, fins que un cop arribat descobreix la mentida televisiva i el fals missatge de riquesa a tocar de dits. També descobreix l’immigrant que hi ha unes regles legals i socials, que ha de respectar i que no ha de confondre la societat amb la selva.