

A voltes amb l'espai-mort, on es troba?
Si conservem els sentits un cop morts, aquests sentits necessiten un cos i una ment. Aleshores hom conclou que aquest cos-ment precisa habitar un espai-mort que contingui la dimensió vital que coneixem. Contindrà, per tant, les característiques fonamentals del món on vivim.
On es troba l’espai-mort? A un espai determinat. A un espai específic, que podria ser un altre planeta… encara que soni de babau. On el temps seria simultani al nostre. Davant d’aquesta possibilitat, hi ha un gran dubte: fora possible visitar l’espai-mort, estant vius?
A voltes amb l'espai-mort, com hi arribaríem?
Com arribaríem a l’espai-mort? Tenint en compte un univers que manté la tendència del progrés global i tenint en compte que l’espai-mort esdevé una forma de conservar tota l’experiència que l’individu ha anat acumulant, podem afirmar que arribem a l’espai-mort amb l’edat que tenim en morir.
A l’espai-mort seguiria l’envelliment… o no? El que està clar és que el camí del progrés global seguiria obrint-se pas i, per tant, els individus millorarien la seva qualitat de vida. Tanmateix, existiria segurament un fenomen similar a la mort que ens duria a un altre esglaó evolutiu.
Potser cal resoldre la solució, abans de trobar el camí
Probablement, només podem arribar a aquestes conclusions, seguint unes pautes lògiques que també poden posar-se en dubte. Unes conclusions, tot basant-nos en un exercici d’imaginació, ja que dades d’aquest particular viatge no en precisem. Hi ha altres propostes: reencarnació, etern retorn, universos paral·lels, buit etern… Cadascú defensa la seva. Veurem la solució al final del camí, però, com jo sempre dic, potser cal resoldre abans la solució per poder trobar el camí.