
A un any de l’arribada de la pandèmia, les condicions de vida de les dones treballadores han empitjorat. La precarietat econòmica i laboral, la desigualtat i la violència contra les dones són les altres pandèmies que creixen dia a dia amb la combinació de la crisi sanitària i econòmica capitalista. Som la majoria en el treball informal i en la subcontractació, sense cap dret, sense seguretat social, sense estabilitat laboral i amb salaris de fam. Les més vulnerables en temps de crisi, les primeres acomiadades i en patir rebaixes salarials, forçades a trencar el confinament per sortir a treballar, posant en risc la nostra salut i la de les nostres famílies.
En el sector salut som la majoria de les infermeres, metgesses i personal de primera línia de batalla, enfrontant la pandèmia sense equips ni material sanitari. Una altra branca fortament feminitzada és el sistema educatiu, on les dones som les que estem, amb diferència, al capdavant. Actualment, en països com Argentina o Turquia, estem a les escoles amb un retorn a la presencialitat que no compta ni amb els recursos ni amb el pressupost necessaris. A això se li suma l’increment de les feines domèstiques i de cures, que segueixen recaient majoritàriament en les dones, amb dobles o triples jornades que es fan més i més extenuants.
La violència de gènere no ha deixat de créixer de manera atroç. Els feminicidis augmenten a causa de la impunitat i la complicitat dels governs. A Mèxic s’ha passat de 10 a 11 dones assassinades en plena pandèmia. L’ONU informava que 243 milions de dones havien patit violència sexual o física fins al mes d’abril de l’any passat i que es pronosticava que aquesta xifra s’incrementaria en els següents mesos de la pandèmia: efectivament, durant el confinament les trucades a números d’emergència per violència de gènere van augmentar fins a cinc vegades, en diversos països. Tampoc es van aturar els crims d’odi cap a la comunitat LGBT.
Mentrestant, els governs aprofiten la pandèmia per enriquir les grans farmacèutiques amb les patents de les vacunes, fent una distribució inequitativa i coartant el dret a la salut. Seran els països més pobres i el conjunt de la classe treballadora qui pagarà amb la seva salut i la seva vida aquestes polítiques criminals. Per això, som part de la campanya internacional “Vacunes per a totes i tots”, exigint que s’acabi amb el sistema de patents i el negoci d’uns pocs laboratoris en detriment d’un pla de vacunació massiva i gratuït a tots els països.
Des de la Unitat Internacional dels i de les Treballadores – Quarta Internacional (UIT-QI), cridem en aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, a enfortir l’organització i la mobilització de la lluita feminista en tots els països. Fem una crida a lluitar contra els plans d’ajustament que imposen els governs i que tenen el propòsit de carregar sobre les nostres espatlles la crisi capitalista, prenent-nos els nostres drets i desatenent la violència i la desigualtat que ens colpeja, preferint tenir cura dels guanys de les grans empreses i pagant els deutes externs als organismes imperialistes com l’FMI. Nosaltres ens pronunciem: No al pagament dels deutes externs! Més pressupost per salut, educació, treball i per erradicar la violència de gènere! Que la crisi no la paguin les dones treballadores!
Fem una crida a què les dones treballadores no deixem de mobilitzar-nos i organitzar-nos en defensa dels nostres drets, ja que constantment els governs, l’Església i altres institucions religioses i les multinacionals continuen imposant polítiques reaccionàries antidrets com s’ha fet a Hondures i a Polònia, on s’avança en la prohibició de l’avortament, o a Turquia, on el govern d’Erdogan va voler derogar la Convenció Istanbul (un conveni que resulta un avenç respecte a la prevenció de la violència masclista). Mesures reaccionàries que ataquen els drets de les dones i accentuen la criminalització del moviment feminista. No hi ha dubte: en aquesta societat capitalista i patriarcal les dones no hem de deixar de lluitar.
Fem una crida a unir-nos al voltant de campanyes internacionals que ens permetin sumar i enfortir el moviment feminista, contra tota forma de violència sobre les dones. Que aquest 8-M sigui una mobilització històrica en què es demostri que, tot i la pandèmia, les dones seguim prenent els carrers, alçant la veu per dir que no volem ni una assassinada, ni una presa política i ni una desapareguda més! Brindem tot el suport a les treballadores de la salut en la seva lluita per unes condicions laborals dignes que els permetin combatre la pandèmia de manera eficaç. Lluitem contra les patents de les vacunes, perquè hi hagi vacunes per a totes i tots, per la immunització universal.
Que la marea verda que va créixer des d’Argentina inundi tots els continents amb força per seguir exigint als governs, des dels carrers, la legalització de l’avortament. I unim les nostres lluites contra el racisme i contra tota forma de criminalització i repressió del nostre moviment. No aturaran la nostra mobilització per la defensa plena dels nostres drets! No ho permetrem! No ens faran callar! Aquest 8-M sortirem als carrers pels nostres drets.
Dones de la UIT-QI
One thought on “8-M: per una jornada internacional de lluita”