20 de maig, adeu progressisme

Hem vist un Pedro Sánchez carregat de discurs per justificar la petició de pròrroga de l’estat d’alarma. Però també, com han plantejat Mireia Vehí i Gabriel Rufián, com saltaven per els aires els compromisos de la investidura. Vehí ha sigut més explícita dient que ”la investidura no era progressista per no permetre l’autodeterminació”.

Rufián ha plantejat de nou els punts d’acord que va presentar com a condicions en les seves reunions per decidir si ERC donava o no suport a la pròrroga de l’estat d’alarma.

El govern espanyol com anuncia ERC a mostrat unes preferències diferents apropant-se encara més dels models conservadors.

La proposta de ERC que defensa Gabriel Rufián és molt senzilla: acabar amb el comandament únic i que Catalunya pugui decidir sobre el desconfinament amb el retorn de les competències centralitzades.

La pròrroga no havia de ser de més de 15 dies i treballar per modificar lleis com la de la Salut Pública per evitar aplicar indiscriminadament l’estat d’alarma.

També demanava Rufián un permís retribuït pels pares i mares que s’han de fer càrrec dels seus fills com a conseqüència del confinament.

Defensant el municipalisme, també ha demanat el diputat de ERC que augmenti el marge dels Ajuntaments per poder utilitzar el superàvit amb mesures per fer front a la covid, preferentment socials.

La última condició era posar data d’una vegada a la mesa de negociació. Sánchez ha passat de llarg de nou pel que fa a les reivindicacions catalanes en la seva contesta a les propostes de Rufián. Diu que ell està pel diàleg i ja creu que ha quedat be.

Definitivament, la coalició PSOE-Unidas Podemos ha caigut en les mans de l’Ibex i les forces que controlen la marxa de l’economia i el destí dels beneficis empresarials, per molt que discuteixin i s’abronquin amb Pablo Casado i Santiago Abascal.