Escolis Albats: no es pot comparar pero si es pot recordar

Pere Costa

Intentar situar-se en el 1975 per establir superficials comparacions amb el 2019 no te cap sentit. Les circumstancies son extremadament diferents però  es interessant la possibilitat de trobar punts de coincidència o aspectes  que en certa manera presenten alguna semblança i que demostrarien que tot es possible si hi ha bona voluntat.

Situem-nos al 1975. El dictador acaba de morir. S’inicia el paper inicial del Rei  front al  bunker,   l’exercit,  la policia,  la ETA,  la falange. El Rei  sols podia actuar dins dels límits de la constitució franquista que havia jurat. La seva capacitat de maniobra l’obligava a actuar amb peus de plom. No podia confiar en molts dels que l’envoltaven. Tenia que trobar a la persona adequada per succeir a Arias Navarro. La situació  no era per fer volar coloms.

El Rei es va decidir per Adolfo Suárez com a President del Gobierno dins de una amplia oposició i  amb la finalitat de sotmetre a referèndum el seu projecte de reforma política.

El paper del Rei i de Suárez era extraordinàriament  complicat amb el gran repte, entre altres,  de la legalització del partit comunista ja que sense el mateix no podia haver-hi democràcia plena. El problema es va regularitzar  dialogant i negociant. Axis ho varen fer Suárez i Carrillo que va acceptar la monarquia, la nova bandera “rojigualda” i recolzar un futur pacte social. La reacció del bunker va ser dura però la negociació va triomfar.

Suárez va intentar que progresses una solució al problema de Catalunya, amb la relació inicial amb Josep Tarradellas. Posteriorment el Rei va fer un paper clau en  la situació amb el restabliment de la Generalitat i la promulgació de l’Estatut. El problema es va  regularitzar  dialogant i negociant 

La necessària redacció de una nova Constitució, amb els seus problemes, pressions i  discussions  tampoc va ser fàcil ni es va aprovar a satisfacció de tots, possiblement ningú es va sentir plenament satisfet. El problema es va regularitzar dialogant i negociant.

Tot va anar mes o menys be fins que  un partit polític va tenir la “democràtica” idea de lluitar amb cos i anima contra un Estatut de Catalunya aprovat per el Parlament de Catalunya i el Parlamento Español. Va arrasar, va fer malbé, va aniquilar tot el que poc a poc s’anava aconseguint.  Després es va afegir a la acció un nou partit nat a Catalunya, i avui en hores baixes,  fustigant tota possibilitat de diàleg i negociació.   Tot ha acabat amb hostilitats, amenaces, persecucions, judicis i aplicació barroera de la Constitució.

Mentre caldria recordar, entre molts altres exemples,  que Espanya queda en el nivell 29 del ranking mundial  del Global Innovation Index. Esta lluny de tenir un sistema econòmic modern i innovador però invertim en discutir el problema català, leitmotiv de tota una campanya electoral amb la aquiescència  de una  part dels polítics i assessors en actiu (300.000/400.000 segons  Miriam Gonzalez. Devuelveme el poder. 2019)

La solució no esta en una actuació policial, judicial o constitucional. Com la majoria dels problemes  a excepció de la mort  esta en el diàleg i la  negociació oberta, clara i amb ganes de trobar resultats i no de crear mes problemes, sense  posar límits a un diàleg o negociació abans del seu inici  ja es una manera  segura d’impedir un bon resultat final.

I com a nota d’actualitat;   com es possible que el Govern de França no apliqui la llei anti-terrorista als membres de les armilles grogues ni als manifestants a la Catalunya Nord?.  Ja saben que els Escolis sempre han sigut albats!

Potser que ens ho fem mirar!!!